Hyaenodon

H. horridus
Dades
Longitud	3 m
Pes	378 kg
Període
Eocè superior - Miocè inferior
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Hyaenodonta
Família	Hyaenodontidae
Subfamília	Hyaenodontinae
Gènere	Hyaenodon Leidy, 1869
Espècies[1]
H. bavaricus H. brevirostris H. chunkhtensis H. crucians H. eminus H. exicuus H. gigas H. horridus H. incertus H. leptorhynchus H. megaloides H. microdon H. milloquensis H. mongoliensis H. montanus H. mustelinus H. pervagus H. raineyi H. venturae H. vetus H. weilini H. yuanchensis

Hyaenodon ('dents de hiena') és un gènere de mamífer creodont extint de la família dels hienodòntids. Se n'han trobat restes fòssils a Nord-amèrica, l'Àfrica, l'Àsia i Europa.

Aquests animals aparegueren fa uns 40 milions d'anys i van perdurar fins fa uns 20 milions d'anys.

Tenien unes grans mandíbules molt indicades per triturar. Tenien un cap llarg amb un musell estret i uns canins llargs en comparació amb els cap. Tenien un coll més curt que el cap, i un cos gran i robust acabat en una cua llarga.

Per la seva estructura cranial és molt possible que tinguessin un molt bon sentit de l'olfacte, alguns creodonts eren carronyaires encara que d'altres eren depredadors.

La mida de Hyaenodon varia dels 30 cm a l'altura de l'espatlla en les espècies més petites fins a tenir la grandària d'un rinoceront modern. H. gigas era una bèstia d'1,4 m d'alçada a la creu, 3 m de llargada i mitja tona de pes.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyaenodon

• Prothero, D. R. The Princeton Field Guide to Prehistoric Mammals (en anglès). Princeton University Press, 2017. ISBN 978-0-691-15682-8.