Homo rhodesiensis

Crani d'H. rhodesiensis
Període
Plistocè
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Hominidae
Tribu	Hominini
Gènere	Homo
Espècie	Homo rhodesiensis Woodward, 1921
Tipus taxonòmic	Kabwe 1

Homo rhodesiensis fou descrit per primer cop per Sir Arthur Smith Woodward el 1921. L'espècimen tipus és un crani trobat a Kabwe, Zàmbia, conegut com a crani de Kabwe o Broken Hill 1.^[1] La seva antiguitat és de 300.000 a 125.000 anys.

Més endavant fou reassignat a l'espècie Homo heidelbergensis. Autors com Jean-Jacques Hublin i d'altres prefereixen reservar el terme heidelbergensis per als preneandertals i recuperar la denominació rhodesiensis per als espècimens com els de Kabwe, Salé (Marroc), Eyasi (Tanzània) o Hopefield (Elandsfontein, Sud-àfrica).

Anatòmicament, Kabwe presenta característiques intermèdies entre Homo erectus/ergaster i l'ésser humà modern.

Caràcters similars amb Homo sapiens:

• capacitat cranial elevada (1.280 cm³)
• en vista posterior, el contorn del crani és pentagonal i les parets laterals força verticals
• bosses parietals sortints
• absència de carena sagital parietal
• meat auditiu extern més baix que la cavitat glenoide
• alçada de les escates temporals i occipital
• occipital basculat cap al darrere, menys angulós que en Homo erectus

Caràcters similars amb Homo erectus:

• presència d'un bombament bregmàtic
• torus supraorbitari enorme
• presència de torus occipital transvers
• inserció marcada dels músculs de la nuca
• occipital més o menys angulós
• absència de bosses frontals
• front fugisser
• cara alta i sortint
• arc frontal sagital predominant.

Per a autors com ara Tim White, Homo rhodesiensis és l'avantpassat africà que donà lloc a la «gent d'Herto», fòssils d'uns 160.000 anys trobats prop d'Herto (Etiòpia), a la depressió d'Afar. Aquestes restes són molt similars a l'ésser humà modern, amb petites diferències, raó per la qual els assignà a la nova subespècie Homo sapiens idaltu. La gent d'Herto serien els antecessors directes, encara vivint a l'Àfrica, de l'ésser humà actual Homo sapiens sapiens.