Història
Història
Universal · Europa · Àsia · Àfrica · Amèrica · Oceania · Antàrtida
Mètodes d'investigació
Historiografia · Arqueologia · Biografia · Genealogia · Heràldica · Numismàtica · Paleografia · Arxivística · Papirologia · Sigil·lografia · Ceramologia
Escoles i pensament
Escola dels Annales · Historicisme · Revisionisme històric · Nova història · Història de les idees · Història de les mentalitats · Teoria de la història · Providencialisme · Fatalisme · Història social · Materialisme històric · Necessitarisme · Història evenemencial
Disciplines auxiliars
Economia · Dret · Sociologia · Antropologia · Psicologia · Cronologia · Diplomàcia · Geopolítica · Vexil·lologia · Religió · Geografia · Política · Lingüística · Filosofia
Portal d'història

La història social és la branca de la ciència històrica que s'ocupa d'un ventall temàtic molt superior a la història política, militar o del dret més tradicional, a les quals es contraposa. La societat en el seu conjunt, les persones comuns i la seva vida quotidiana són el centre del seu estudi, en oposició a l'enfocament que fixa la seva atenció en l'actuació dels líders polítics o militars, els grans esdeveniments o l'Estat Nació. Per contra, la història social no suposa en si mateixa cap diferència des del punt de vista metodològic, tan sols temàtic.

La història social va sorgir al Regne Unit als anys 80 del segle xix, d'on es va exportar a la resta del món anglosaxó. Als anys 60 del segle següent va prendre força entre els acadèmics de l'Europa continental com a camp d'estudi propi. Des d'un principi va adquirir un caire de militància ideològica i cert radicalisme en contrariar una visió més tradicional i feta des de dalt. Els temes principals eren l'estudi dels grups oprimits al llarg de la història, als quals es pretenia donar veu revertint la situació i fent la història des de baix. Aquesta construcció històrica es feia des d'un punt de vista positivista, prioritzant l'objecte i la neutralitat, i amb un fort paper de la història quantitativa. Es centrava en l'estudi dels grups i les estructures alhora que mantenia una forta relació amb la sociologia i l'economia. La influència del materialisme històric i de la creença en una història global en aquests historiadors és molt significativa.

Des dels anys 80 del segle xx va consolidar-se un nou corrent crític amb el paradigma anterior, a la qual autors com Natalie Zamon Davis es referiran com a història social clàssica. Aquesta nova història social o història socio cultural es caracteritzava tant per tindre els lligams més forts amb l'antropologia o les diferents manifestacions culturals (la literatura, l'art, etc.). Pel que fa als sistemes de relació, són més mòvils i menys rígides que a l'etapa anterior, relacionades amb la liquiditat de Zygmunt Bauman, alhora que treballa a un nivell més particular, individual o regional que no general o grupal. A més a més, la historia socio-cultural dona molta més importància en l'anàlissi al subjecte, incloent-hi al mateix historiador el qual deixa de tindre un suposat rol neutral.

La història social té molts focus d'atenció, cada cop més detallats i canviants. Alguns dels que compten amb més tradició de recerca són:

• història ètnica.
• història de les classes socials.
• història de gènere.
• història de la família.
• història rural i urbana.
• història de les mentalitats.
• història de la cultura (incloent-hi l'art, de la llengua, de l'educació, etc.).
• història de la contracultura.

• Institut français d'histoire sociale

• Fontana, Josep; La història dels homes; Crítica, 2000, ISBN 84-8432-127-4.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història social