Citró

Hirschfeldia incana
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Brassicales
Família	Brassicaceae
Tribu	Brassiceae
Gènere	Hirschfeldia
Espècie	Hirschfeldia incana Lagr.-Foss., 1847
Nomenclatura
Epònim	Christian Cay Laurenz Hirschfeld
Basiònim	Sinapis incana
Sinònims	Brassica geniculata Brassica incana Hirschfeldia adpressa Sinapis incana

El citró, herba groga o ravenissa negra (Hirschfeldia incana) és una brassicàcia nadiua de la Mediterrània.

• Hirschfeldia: en honor de Christian Cay Lorenz Hirschfeld (1742-1792), jardiner i filòsof alemany, va escriure en 1755 un llibre sobre horticultura i jardineria.^[1]
• incana: del llatí incanus (canós, blanquinós), perquè té pèls blancs més o menys abundant.^[1]

citrons (PV), ravanissa groga (B), ravenissa, ravenissa groga i ravenissa incana.^[2]

Hemicriptòfit biennal o pluriennal, erecte, molt ramificat i pilós sobretot a la base, de 20 a 80 cm d'alt. Les fulles inferiors peciolades, pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments irregularment dentats, el terminal ovat, obtús i molt mes gran que els laterals. Mentre que les fulles superiors són subséssils, oblongo-linears i enteres. Les flors són d'un groc pàl·lid, i estan agrupades en raïms terminals, inicialment curts i densos. Els pedicels florals fan d'1-2 mm, els sèpals són de 4-5 mm i els pètals de 6-9 mm. El fruit és una síliqua més o menys aplicada a la tija, d'uns 8-17 x 1-1,5 mm, sobre un pedicel de 2,5-4 mm, amb un bec de 4-7 mm, inflat a la part superior i fent una vesícula tan ampla com la part valvar. Les valves joves del fruit amb tres nervis ben marcats. Conté 3-6 grans per cada lòcul i sovint 1 al bec. Floreix de març a l'octubre. El seu nombre cromosòmic és 2n = 14.^[3][4][5]

Viu en vores de camins, solars abandonats, camps de conreu, i llocs alterats. Es freqüent i de vegades dominant en la vegetació del Hordeion. Habita les terres baixes mediterrànies, principalment a les contrades de clima marítim (del domini de l'Oleo-Ceratonion al del Quercetum ilicis galloprovinciale. Rarament ascendeix al domini del Quercion pubescenti-petraeae).^[3][5]

Presenta una distribució mediterrània i irano-turaniana, i ha sigut introduïda en moltes altres regions com a espècie adventícia. És present també arreu de la Península Ibèrica. Als Països Catalans es pot trobar a les comarques marítimes (de la Fenolleda i del Rosselló al Montsià), penetra fins a la Selva, al Vallès, a la Conca de Barberà i al Matarranya, i excepcionalment reapareix al Solsonès i a Andorra. Des del nivell del mar fins als 1300 m d'altura. També cap al sud, per les comarques del Baix Maestrat al Baix Segura, entre 0 i 950 msnm. A les Illes en troba a Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, fins als 800 m d'altura.^[3][1][6]

És un gènere molt pròxim al gènere Brassica.^[7] Hirschfeldia és un gènere monotípic, és a dir, que conté una sola espècie, anomenada Hirschfeldia incana, que abans rebia el nom de Brassica geniculata.^[8] És molt semblant a la mostassa negra (Brassica nigra), però és més baixa, biennal i té fulles en roseta.^[9]

La planta jove es menja amb oli i suc de llimona a algunes parts de Grècia. Les fulles tendres es mengen crues en ensalades, i les llavors crues o cuites. Es poden moldre i després barrejar la pols amb aigua i menjar.^[10][11] Té propietats expectorants, antiafòniques i antitussígenes.^[12]

S'ha comprovat que el citró bioacumula metalls pesants (zinc, coure, plom i cadmi), i per tant, pot ser emprada en fitoremediació.^[13]

• 
  Individu al camp
• 
  Arrel
• 
  Fulla
• 
  Flor
• 
  Inflorescència
• 
  Fruit

• Llista de plantes de fulla comestible

• Photo gallery