Hipervisor (superlatiu de supervisor) en Informàtica, també anomenat monitor de màquines virtuals o en sigles angleses VMM, és un programari que explota la capacitat de virtualització de determinats ordinadors i facilita el funcionament simultani de diferents sistemes operatius en la mateixa màquina.^[1]

És una extensió dels programes anomenats "Supervisors" que monitoraven el funcionament d'un sistema operatiu.

N'hi ha de dos tipus:

Tipus 1 o nadiu

és aquell que constitueix la primera capa de programari i controla el maquinari, hostatjant els diversos sistemes operatius.

Aquesta és la implementació clàssica de l'arquitectura de màquines virtuals. L'hipervisor original va ser CP/CMS desenvolupat a IBM en els 1960's i antecessor de l'actual z/VM de IBM.

Exemples més recents són

• Oracle VM
• VMWare ESX Server
• LynxSecure de LynuxWorks
• micronuclis L4
• XtratuM de la Universitat Politècnica de València
• Adeos de codi obert.

Tipus 2 o hostatjat

és aquell que s'executa dins un sistema operatiu. Els sistemes operatius que hostatjaria al seu torn serien la tercera capa de programari.

Entre els exemples hi ha:

• VMWare Server
• QEMU (de codi obert)
• Microsoft Virtual PC
• Microsoft Virtual Server
• VirtualBox de Sun
• Parallels Workstation
• Parallels Desktop

Tipus 1+ o híbrid

és aquell que constitueix la primera capa de programari i a més de màquines virtuals hostatja processos nadius de temps real o de seguretat crítica.

Entre els exemples hi ha:

• Integrity de Green Hills Software

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipervisor

• La revolució del maquinari en Virtualització de servidors (anglès)