Henrik Wergeland

Biografia
Naixement	(nb) Henrik Arnold Wergeland 17 juny 1808 Kristiansand (Noruega)
Mort	12 juliol 1845 (37 anys) Christiania (Noruega)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	cementiri del Nostre Salvador
Arxiver nacional de Noruega
1840 – 1845 ← cap valor – Christian Christoph Andreas Lange →
Dades personals
Residència	Grotten (1841–1845)
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat d'Oslo Escola de la Catedral d'Oslo
Activitat
Ocupació	poeta, arxiver, periodista, teòleg, historiador, escriptor, dramaturg
Membre de	Societat Reial de Lletres i Ciences de Noruega
Nom de ploma	Siful Sifadda
Família
Cònjuge	Amalie Sofie Bekkevold (1839–valor desconegut)
Fills	Olaf Knudsen
Pares	Nicolai Wergeland   i Alette Dorothea Wergeland
Germans	Camilla Collett Augusta Antoinette Wergeland Vedøe Harald Titus Alexis Wergeland Joseph Frantz Oscar Wergeland

Henrik Arnold Wergeland (Kristiansand, 17 juny de 1808 - Cristiania, 12 de juliol de 1845), va ser un autor i orador noruec, la colossal personalitat del qual va dominar totalment la seva època.^[1]

Va estudiar a la Katedralskole i va cursar teologia a la Universitat d'Oslo. El seu pare, Nicolai Wergeland, va ser membre de l'assemblea creadora de la Constitució de Noruega (1814). La primera meitat de segle xix va constituir per Noruega el període de formació del país modern i independent en tots els sentits que seria en el futur. Wergeland, home d'acció, esperit revolucionari, patriota i profeta va viure en aquest període històric, adequadíssim a la seva personalitat. Wergeland era a la vegada racionalista i romàntic, poeta polític i líric, individualista i liberal acèrrim. Volia reformes democràtiques, elevar en tots els sentits el nivell de les classes baixes, incrementar la cultura i col·laborar amb altres països, encara que sempre salvaguardant els interessos de Noruega. Wergeland i els seus compatriotes van tenir com a principal oponent Johan Sebastian Welhaven i la Intelligentsia.

En Wergeland poesia i drama són el fidel reflex de la seva persona i activitat. Com a poeta autodidacte, va ser el més indisciplinat i atrevit, el que més el molestava és que tractessin de minorar la seva originalitat. Els seus primers poemes, Digte, Forste Ring (1829), tot i els seus defectes, estan plens d'atractiu pel seu geni, vitalitat i brillants imatges. Quan Wergeland creava poesia, passava a un estat d'èxtasi que explica el caràcter visionari, imaginatiu i intens dels seus poemes. El 1830 va publicar el seu monumental Skabelsen, Mennesket og Messias (1845), amb idees racionalistes i planificació romàntica. Des de 1830, Wergeland es va perfeccionar constantment (Digte, anden Ring, 1833, Poesier, 1838) fins a arribar en el període 1840-1845 a l'artista prolífic consumat. Spaniolen (1832) és una magnífica obra en vers, difícil i simbòlic, en la qual narra l'actitud d'un espanyol liberal, en el regnat de Ferran VII, que es refugia a Noruega.

Wergeland, poeta de la natura, va deixar una obra social, política i cultural ingent. La base de les seves idees pot trobar-se en l'humanisme clàssic, el platonisme i el liberalisme europeu. Però la seva més profunda inspiració en vida i obra va ser el cristianisme.

• H. Wergeland, Samlede skrifter (Obres completes), 23 vol., 1918-1940
• H. Beyer, H. Wergelands vigtigste arbeider, 1947
• A. Kabell, Henrik Wergeland, 1957