Henri Fantin-Latour

Autoretrat (1860), al Fondation Bemberg Toulouse
Biografia
Naixement	(fr) Ignace-Henri-Jean-Théodore Fantin-Latour 25 gener 1836 Grenoble (França)
Mort	25 agost 1904 (68 anys) Buré (França)
Causa de mort	malaltia de Lyme
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Altres noms	Fantin-Latour, Ignace Henri Jean Theodore
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts École nationale supérieure des arts décoratifs
Activitat
Lloc de treball	París Londres
Ocupació	pintor, artista gràfic, gravador, litògraf, il·lustrador botànic, artista visual
Activitat	1856 - 1904
Membre de	Groupe des Batignolles (en) Société du Jing-lar (en)
Gènere	Natura morta, pintura floral, pintura d'història, pintura mitològica i retrat pictòric
Moviment	Pintura del realisme, simbolisme i impressionisme
Professors	Louis-Alexandre Péron, Théodore Fantin-Latour i Horace Lecoq de Boisbaudran
Influències	Rembrandt van Rijn i Paolo Veronese
Obra
Obres destacables (1870) A Studio at Les Batignolles (en) (1872) Un coin de table (en) (1877) The Reading (en)
Família
Cònjuge	Victoria Dubourg
Pare	Théodore Fantin-Latour

Henri Fantin-Latour (Grenoble, 14 de gener de 1836 - Buré, 25 d'agost de 1904) fou un pintor francès.

Es va formar amb el seu pare, el també pintor Jean-Theodore Fantin-Latour, i més tard amb Lecocq de Boisbaudran. Es va relacionar amb els més importants artistes de l'època. Va treballar en el taller de Courbet i va ser amic de Manet, encara que es va mantenir al marge de l'impressionisme, practicant una espècie de realisme líric. Va cultivar el retrat femení, les natures mortes, els temes de música i, sobretot, els retrats col·lectius. Va dedicar moltes de les seves composicions al·legòriques a Wagner, especialment litografies.^[1]

• Le Songe (1854)
• Homenatge a Delacroix (1864): exposat al museu d'Orsay a París, es va pintar un any després de la mort de Delacroix. Representa deu homes a un i altre costat del retrat de l'homenatjat. En el grup figura Baudelaire.
• Un Taller de Batignolles (1870): representa el taller de Manet al 34 del bulevard de Batignols, a París. L'aspecte de l'estança és ordenat i burgès. Hi apareixen Manet -assegut pintant el retrat de Zacharie Astruc- el mateix Astruc, Émile Zola, Edmond Maître, Otto Scholderer, Renoir, Bazille i Monet. Aquest quadre, actualment exposat a Orsay, es va presentar al Saló de 1870.
• Un racó de taula (1872): presentat al Saló de 1872, actualment al museu d'Orsay. Es tracta d'un retrat col·lectiu en què apareixen Verlaine i Rimbaud junt amb poetes joves de l'època. En peus, d'esquerra a dreta figuren: Elzéar Bonnier, Emile Blémont, Jean Aicard. Asseguts estan Paul Verlaine, Arthur Rimbaud, Léon Valade, Ernest d'Hervilly, Camille Pelletan. Tots estan vestits de negre excepte Camille Pelletan, que no és un poeta sinó polític.
• Prop del piano (1876).
• Gólgota.

En la seva maduresa, es va centrar en la producció de natures mortes de flors, de les quals hi ha exemples al Museu Thyssen-Bornemisza i al palau de Liria, tots dos a Madrid.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Fantin-Latour