Cuc del cotó
Helicoverpa armigera  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Principal font d'alimentació | tomàquet |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Noctuidae |
| Gènere | Helicoverpa |
| Espècie | Helicoverpa armigera Hübner, 1808 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El cuc del cotó també anomenat cuc o barrinador del tomàquet o amb el seu nom científic Helicoverpa armigera és un lepidòpter del tipus arna, les larves del qual s'alimenten d'una gran varietat de plantes incloent moltes de cultivades on és una plaga important. La seva distribució és cosmopolita: es troba a l'Europa central i del sud, Àsia temperada, Àfrica i Oceania. És una espècie migradora.[1] No s'ha de confondre amb l'espècie emparentada Helicoverpa zea.
Morfologia
[modifica]És una espècie molt variable en la forma i el color. El cos fa de 12 a 20 mm de llarg.[2] Les ales posteriors són groc pàl·lid amb una estreta franja marró a la punta externa i una taca fosca rodona al mig.
-
Vista lateral -
Vista dorsal -
Vista ventral -
Ous -
Cicle vital
[modifica]En condicions favorables tot el cicle vital es completa en només un mes, la femella pon centenars d'ous.[2] Les larves es desenvolupen dins un capoll de seda ja sigui sota terra o en les plantes com el cotó (càpsules) o blat de moro. És una espècie molt polífaga: tomaquera, cotoner, alfals, Cajanus cajan, cigró, sorgo, Vigna unguiculata i altres agrícoles. Entre les plantes ornamentals infecta clavells, roses, geranis, crisantems i altres.
Importància econòmica
[modifica]Els danys més importants els fan en cotó, tomàquets, clavell, blat de moro,[3] cigrons, alfals i tabac. Els danys econòmics a Catalunya es concentren en les cultures de clavell i tomàquets a la Delta del Llobregat i el Maresme.[4] Hi pot haver infeccions secundàries de fongs i bacteris després de l'atac de l'insecte. Les mesures de control inclouen cultivar plantes resistents, treure les males herbes, cultivar dins les fileres, treure els residus de les collites, llaurades fondes a la tardor, regs d'hivern per destruir les pupes, ús d'insecticides. El control biològic es fa en alliberat enemics naturals entomòfags com els del gènere Trichogramma, l'espècie Habrobracon hebetor i la Chrysoperla carnea o en la captura massiva de mascles.[5] El monitoreig es fa usant trampes de feromones sexuals.[4][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Helicoverpa armigera Hübner (Barrinador del tomàquet)»[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya, Fitxa del Servei de Sanitat Vegetal, s.d.
- ↑ 2,0 2,1 «Heliothis» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., web d'Ecoebre Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine., projecte social per l'agricultura ecològica, s.d.
- ↑ Matilde Eizaguirre, «Altres lepidopters del blat de moro (Helicoverpa (Heliotis) armigera, Mythimna unipuncta)», UDL-Irta, 2012
- ↑ 4,0 4,1 Jospe Izquierdo Casas, [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] Utilización de feromonas en la predicción fenológica de Helicoverpa armigera (Hübner)(Lepidoptera: Noctuidae) (castellà), Lleida, Universitat de Lleida, 1994 (tesi doctoral) (en català: Utilització de feromones en la predicció fenològica d'Helicoverpa armigera)
- ↑ David Rodríguez Rivas et alii, Comparativa de diferents metodologies de control d’Helicoverpa armegera: captura massiva respecte control químic, Institut d'Estudis Catalans, Butlleti 4, s.d.
- ↑ «Helicoverpa armigera (Heliothis, l'eruga de la tomata)» Arxivat 2009-04-08 a Wayback Machine., Web d'OpenNatur
Enllaços externs
[modifica]
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
