Hawiyya
| Tipus | ètnia i clan  |
|---|
Hawiyya (hawiye o hawiya) (Somali: hawiiye, àrab: هاويي) és un gran clan somali [1] originat almenys al segle xiii, per la barreja amb comerciants àrabs que van tenir com a capital la ciutat de Merka o Merca.
Els membres d'aquest clan habiten tradicionalment el centre i el sud de Somàlia, Somalilàndia,[2] Djibouti,[3] Etiòpia (regions de Somàlia, Harar,[4] Oròmia i Afar[5] i Kenya (província del nord-est, província oriental). També són la majoria a la capital, Mogadiscio.[6]
Al segle xv va sorgir la dinastia d'Ajuuraan (Sultanat de Qalafo), que va governar la zona del riu Shibeli o Shebelle, i a la que al segle xvii els hawiya es van oposar.[7] Van quedar sota protecció dels Al-Busaid d'Oman i Mascat i després de Zanzíbar i Oman al segle xviii. El 1878 van perdre el poder a Hobyo on un príncep majeerteen va aconseguir el poder i va formar el sultanat d'Hobyo.[8] El 1889 la major part de la regió habitada pels hawiye va passar a la colònia italiana de Banaadir, després Somàlia Italiana.[9]
Els hawiyya viuen a la Somàlia central i del sud, i alguns a la Regió Somali d'Etiòpia i al nord-est de Kenya. L'ancestre comú fou Irir Sanaale. Modernament són el clan dominant a Mogadiscio.
El 1989 van fundar el Congrés de la Somàlia Unificada com a representant del grup. Ali Mahdi (1991-1992) i Muhammad Aydin (1995-1996), membres del clan, foren presidents autoproclamats de Somàlia.
Subclans principals
[modifica]- Abgaal
- Ajuran
- Baadicadde
- Duduble
- Fiqishini
- Gaaljecel
- Garre
- Gidir Karanle
- Gorgaarte
- Gugundhabe
- Habar Gidir
- Hawadle
- Hiilebi
- Hintire
- Hobay
- Iilawaay
- Kaariye Karanle
- Karanle
- Mariixaan Gorgaarte
- Masare
- Maxamad Gorgaarte
- Mayle Gorgaarte
- Moobleen
- Murusade
- Raaranle
- Reer Cabdiraxmaan
- Reer Gasar
- Reer Gedow
- Reer Isse o (Garjante)
- Sheekhaal
- Silcis
- Sixawle Karanle
- Ujeejeen
- Wacdaan
- Wacweytan
- Wadalaan
- Xaskul
Referències
[modifica]- ↑ Cassanelli, Lee V. The Shaping of Somali Society: Reconstructing the History of a Pastoral People, 1600-1900 (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2016-11-11, p. 16. ISBN 978-1-5128-0666-3.
- ↑ Abokor, Adan Yusuf; Kibble, Steve; Bradbury, Mark; Yusuf, Haroon Ahmed; Barrett, Georgina. Further Steps to Democracy: The Somaliland Parliamentary Elections, September 2005 (en anglès). CIIR, 2006, p. 20. ISBN 978-1-85287-318-9.
- ↑ Africana, Strange Collection of. African Native Tribes: Rules for the Classification of Works on African Ethnology in the Strange Collection of Africana with an Index of Tribal Names and Their Variants (en anglès). Johannesburg Public Library, 1956, p. 27.
- ↑ Lewis, I. M.; Samatar, Said S. A Pastoral Democracy: A Study of Pastoralism and Politics Among the Northern Somali of the Horn of Africa (en anglès). James Currey Publishers, 1999, p. 8. ISBN 978-0-85255-280-3.
- ↑ Meressa, Berhane,. Implication of the Afar -somali Pastoralist Conflict on the Socio -economic Rights of Residents in Afar Region Zone Three (tesi) (en anglès). A.A.U, 2013-05.
- ↑ Barnes, Cedric; Hassan, Harun «The Rise and Fall of Mogadishu's Islamic Courts». Journal of Eastern African Studies, 1, 2, 01-07-2007, pàg. 151–160. DOI: 10.1080/17531050701452382. ISSN: 1753-1055.
- ↑ Kusow, Abdi Mohamed «The Genesis of the Somali Civil War: A New Perspective» (en anglès). Northeast African Studies, 1, 1, 1994, pàg. 31–46. DOI: 10.1353/nas.1994.0004. ISSN: 1535-6574.
- ↑ Lea, David; Rowe, Annamarie. A Political Chronology of Africa (en anglès). Taylor & Francis, 2001, p. 378. ISBN 978-1-85743-116-2.
- ↑ Yuusuf, Muuse. The Genesis of the Civil War in Somalia: The Impact of Foreign Military Intervention on the Conflict (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2021-05-20, p. 10. ISBN 978-0-7556-2710-3.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
