Ginorita
Ginorita (blanc)
Fórmula química	Ca₂B14O20(OH)₆·5H₂O
Epònim	Piero Ginori Conti (en)
Localitat tipus	Sasso Pisano, Castelnuovo Val di Cecina, Província de Pisa, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.FC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	6.FC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.09
Dana	26.6.7.1
Heys	9.3.19
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,37Å; b = 14,36Å; c = 12,26Å; β = 101,2°
Color	blanc
Exfoliació	bona; amb qualitat sense especificar en {010}
Duresa	3,5
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,09 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,517 nβ = 1,524 nγ = 1,577
Birefringència	δ = 0,060
Angle 2V	mesurat: 42°, calculat: 42°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1934
Símbol	Gnr
Referències	[1]

La ginorita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en honor de Piero Ginori Conti, de Florència (Itàlia), líder en el desenvolupament de la indústria del bòrax a la Toscana.

La ginorita és un borat de fórmula química Ca₂B₁₄O₂₀(OH)₆·5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És l'anàleg amb calci de l'estroncioginorita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ginorita pertany a «06.FC - Filohexaborats» juntament amb els següents minerals: tunel·lita, nobleïta, estroncioborita, estroncioginorita i fabianita.

Va ser descoberta a Sasso Pisano, a Castelnuovo Val di Cecina, a la província de Pisa (Toscana, Itàlia), on sol trobar-se associada a calcita. També ha estat descrita al Canadà, a l'Argentina, al Kazakhstan, a Rússia i als estats nord-americans de Califòrnia i Alabama.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginorita

• Galeria d'imatges