Adolf Wüllner

Biografia
Naixement	(de) Friedrich Hugo Anton Adolph Wüllner 13 juny 1835 Düsseldorf (Alemanya)
Mort	6 octubre 1908 (73 anys) Aquisgrà (Alemanya)
Sepultura	Ostfriedhof Aachen (en) , Flur 28, Nr. 69-70 50° 46′ 31″ N, 6° 06′ 26″ E / 50.77531°N,6.10726°E / 50.77531; 6.10726
Formació	Universitat de Bonn
Activitat
Lloc de treball	Bonn
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Bonn
Membre de	Verein Deutscher Ingenieure (1874–) Bonner Burschenschaft Frankonia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Prussiana de les Ciències

Friedrich Hugo Anton Adolf Wüllner, nascut el 13 de juny 1835 a Düsseldorf i traspassat el 6 d'octubre de 1908 a Aquisgrà, fou un físic alemany, que destacà en l'estudi dels raigs catòdics i dels raigs canals, en l'electrostricció del vidre i en l'estudi de la pressió de vapor de les dissolucions.

Wüllner estudià física a la Universitat de Bonn i a la de Múnic, on es graduà el 1856. Després es treballà dos anys a la Universitat Humboldt de Berlín, i des de 1858 a la de Marburg. A la tardor de 1862 fou nomenat professor de física a l'Acadèmia d'Agricultura Poppelsdorf i professor associat de la Universitat de Bonn. Des de 1863 Wüllner s'encarregà de la gestió de l'Escola Provincial de Formació Professional d'Aquisgrà. Finalment, el 1870 fou professor de física a l'Institut de Tecnologia, del qual fou rector en el període 1883-1886. Fou també senador.

Realitzà importants estudis sobre la pressió de vapor de les dissolucions i arribà a la conclusió el 1858 que els descens de la pressió de vapor d'una dissolució és directament proporcional a la concentració.^[1][2][3] Aquests estudis foren emprats pel químic francès François Marie Raoult per descobrir la llei que duu el seu nom (llei de Raoult).^[4]