Un forat blanc és un objecte celeste amb una densitat tal que deforma l'espai, però que a diferència del forat negre, deixa escapar matèria i energia en lloc d'absorbir-la. Si bé no s'han pogut trobar a l'espai, se suposa que dins de la solució matemàtica proposta per Schwarzschild el 1916 «l'astre fosc» tindria una anatomia que integraria un forat negre, un forat de cuc i un forat blanc. En tot cas el concepte més seriós d'aquests objectes va néixer dels treballs independents dels matemàtics Ígor Nóvikov i Yuval Ne'eman a la dècada dels 60, ja que hi havia importants buits respecte al que succeïa amb la informació física d'un astre després de col·lapsar. En un principi, es pensava que simplement desapareixia, que arribava a un punt d'espai nul on un cop perdut la seva identitat material i química, deixava l'espai per «sempre», caient en un infinit vòrtex.

En ser la desaparició de la matèria en un punt que ningú sap on està, es va arribar a la conclusió que la matèria devia anar-se i va ser aleshores la raó per la qual es va proposar els forats blancs com els responsables que l'univers anava a explotar. Per aquells anys, es creia que els forats negres molt massius eren capaços de connectar sectors distants de l'espai o bé universos paral·lels, produint diversos fenòmens a escala d'univers i multivers.

Quant a escala d'univers, es pensava que un forat blanc era el responsable de fenòmens com els quàsars, car la matèria prové d'algun punt de l'espai llunyà empassat per un forat negre o bé d'un altre univers, i era aleshores expulsada amb violència en un doll energètic que donava lloc després a una jove galàxia. Sabem avui després de moltes anàlisis teòriques, que en realitat els quàsars són resultat d'activitat de forats negres super massius, car la matèria es concentra en un punt i comença a delinear-se a través de la rotació.

Quant a escala de multivers, es creia que l'activitat dels forats blancs podia donar lloc a la formació d'universos nous, que creixien després d'haver-se acumulat la suficient matèria crítica com per iniciar una expansió a gran escala. També estava en voga l'idea que els universos mantenien el seu equilibri energètic a causa d'intercanvis de matèria entre ells per xarxes de forats de cuc, sent els forats blancs els seus canals d'escapament, obeint així la primera llei de la termodinàmica.

Forats negres
Tipus	Schwarzschild Giratori Carregat Virtual Binari
Mida	Micro Extrem Electró Estel·lar Massa intermèdia Supermassiu Quàsar Nucli de galàxia actiu Blàzar Cúmul de quàsars
Formació	Evolució estel·lar Col·lapse gravitatori Estrella de neutrons Enllaços relacionats Estrella compacta Quark Exòtic Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff Nan blanc Enllaços relacionats Supernova Enllaços relacionats Hipernova Esclat de raigs gamma
Propietats	Termodinàmica Radi de Schwarzschild Relació M–sigma Horitzó d'esdeveniments Oscil·lació quasi periòdica Esfera fotònica Ergosfera Radiació de Hawking Procés Penrose Procés Blandford–Znajek Acreció de Bondi Espaguetització Lent gravitatòria
Models	Singularitat gravitatòria Teoremes de singularitat de Penrose-Hawking Forat negre primordial Gravastar Estel fosc Estel d'energia fosca Estel negre Objecte eternament col·lapsant Objecte magnetosfèric eternament col·lapsant Bolla de pelussa Forat blanc Singularitat nua Singularitat d'anell Paràmetre d'Immirzi Paradigma de la membrana Kugelblitz Forat de cuc Quasi-estrella
Problemes	Teorema de no cabell Paradoxa de la informació Hipòtesi de censura còsmica Models alternatius Principi hologràfic Complementaritat de forat negre Tallafocs (física) ER=EPR Problema del parsec final
Mètrica	Schwarzschild Kerr Reissner–Nordström Kerr–Newman
Llistes	Forats negres Més massius Més propers Quàsars
Relacionats	Black Hole Initiative Nau estel·lar de forat negre Progenitors d'esclats de raigs gamma Pou gravitatori Sistema estel·lar hipercompacte Rossi X-ray Timing Explorer Cronologia de la física dels forats negres
Portal d'astronomia