Fiorella Faltoyano

(2011)
Biografia
Naixement	19 octubre 1949 (74 anys) Màlaga (Espanya)
Activitat
Ocupació	actriu, actriu de cinema
Activitat	1966 -
Família
Cònjuge	José Luis Tafur
Parella	Fernando Méndez-Leite
Pare	Ramón Pardo Arias

María Blanca Fiorella Renzi Gil, coneguda com a Fiorella Faltoyano (Màlaga, 19 d'octubre de 1949), és una actriu espanyola.^[1]

Cursa estudis dramàtics i el 1967 debuta en la companyia teatral de Nati Mistral. Gairebé al mateix temps, apareix en la pel·lícula Club de solteros, de Pedro Mario Herrero i aconsegueix popularitat com a actriu en els programes de televisió Hora once, Teatro de siempre, Estudio 1 o Novela i com a presentadora de l'espectacle Señoras i señores!, en la versió realitzada per José María Quero el 1974-75.

El 1977, aconsegueix el seu major èxit cinematogràfic com a protagonista d'Asignatura pendiente, de José Luis Garci, amb qui repeteix en Solos en la madrugada (1978) —de nou al costat de José Sacristán— i en Canción de cuna (1994). Treballa en altres pel·lícules, com La colmena (1982) i Después del sueño (1992), de Mario Camus; ¡Biba la banda! (Ricardo Palacios, 1987); La sombra del ciprés es alargada (Luis Alcoriza, 1990) i La sal de la vida (Eugenio Martín, 1996).

Paral·lelament, potencia la seva carrera televisiva, participant en La máscara negra (1982), Tango (1991), La Regenta (1995), Hermanos de leche (1994-95), Cuéntame cómo pasó (2003-04), Obsessió (2005), Hospital Central (2006), Alfons, el príncep maleït (2010) i Amar en tiempos revueltos (2011).

Per al teatre, protagonitza Ellas, la extraña pareja (2001-02), La calumnia (2004-07), Agnès de Déu (2007-09) i Galdosiana (2009-10), obres en les quals comparteix cartell i labors de producció amb l'actriu Cristina Higueras amb la seva companyia Nueva Comedia.^[2]

D'origen gallec, filla biològica de Ramón Pardo Arias (1909-1998), natural i posteriorment alcalde de Pantón (Lugo) i de María Asunción Gil Paradela (1921-2007), natural de Madrid, que passava temporades estivals prop de Pantón amb la seva família.^[3][4][5]

Té dos germans de mare, Mauricio i Constantino, fills del matrimoni de la seva mare amb l'empresari Constantino Faltoyano.^[6][7][8]

Té un fill, Daniel, del seu matrimoni amb el productor José Luis Tafur Carande^[9] (1929-2012). Unida després a Fernando Méndez-Leite.

Té dues netes, Natalia i Alejandra.^[10]

• Luminaria (2005, curtmetratge), d'Álvaro Giménez-Sarmiento.
• El síndrome Martins (1999, curtmetratge), de Jaime Magdalena.
• La sal de la vida (1995), d'Eugenio Martín.
• Canción de cuna (1994), de José Luis Garci.
• Tocando fondo (1993), de José Luis Cuerda.
• Después del sueño (1992), de Mario Camus.
• La sombra del ciprés es alargada (1990), de Luis Alcoriza.
• Gallego (1987), de Manuel Octavio Gómez.
• ¡Biba la banda! (1987), de Ricardo Palacios.
• A la pálida luz de la luna (1985), de José María González-Sinde.
• Café, coca y puro (1984), d'Antonio del Real.
• La colmena (1982), de Mario Camus.
• Cristóbal Colón, de oficio... descubridor (1982), de Mariano Ozores.
• La campanada (1979), de Jaime Camino.
• Solos en la madrugada (1978), de José Luis Garci.
• Asignatura pendiente (1977), de José Luis Garci.
• Colorín colorado (1976), de José Luis García Sánchez.
• Curro Jiménez (1976), (sèrie) d'Antonio Larreta
• Las panteras se comen a los ricos (1969), de Tito Fernández.
• Un día es un día (1968), de Francisco Pròsper.
• Club de solteros (1967), de Pedro Mario Herrero.

• Los misterios de Laura
  • Laura y el misterio de la habitación 308 (14 gener 2014)
• Amar en tiempos revueltos (2011)
• Alfonso, el príncipe maldito (2010)
• 700 euros, diario secreto de una call girl (2008)
• Marqués mendigo (2007), de Manuel Estudillo.
• Les moreres (2007)
• Hospital Central (2006)
• Obsesión (2005)
• Cuéntame como pasó (2003-2004)
• La vida en el aire (1997)
• Hermanos de leche (1994-1995)
• Truhanes
  • Yo perdí todo en veinte días (6 març 1994)
• La Regenta (1995), de Fernando Méndez-Leite.
• Tango (1991)
• Curro Jiménez
  • Los rehenes (8 maig 1977)
• ¡Señoras y señores! (1974-1975), de Valerio Lazarov.
• Ficciones
  • El maleficio (4 novembre 1972)
• Visto para sentencia
  • La segunda perla (16 agost 1971)
• Sospecha
  • La escalada de la Señora Stitch (6 juliol 1971)
  • La paga del policía (31 agost 1971)
  • La tía de Ambrosio (4 juny 1971)
• Teatro de misterio
  • El sello de lacre (14 setembre 1970)
• Teatro de siempre
  • Intriga y amor (9 febrer 1970)
  • La tejedora de sueños (30 març 1970)
  • Los recién casados (11 maig 1970)
  • Por la fuente, Juana (6 juliol 1970)
  • El misántropo (24 agost 1970)
  • Los cuervos (5 novembre 1970)
  • Madame Fimiani (27 novembre 1972)
• La risa española
  • Tres piernas de mujer (11 juliol 1969)
• El premio
  • Unos instantes (11 novembre 1968)
• Hora once
  • La prueba de la fidelidad (15 setembre 1968)
  • Cómo se casó Álvar Fáñez (5 setembre 1970)
  • El viudo Lowell (24 juliol 1971)
  • La falsa amante (11 novembre 1972)
  • Doble error (28 gener 1974)
• La pequeña comedia
  • El anuncio (21 juny 1968)
• Las doce caras de Juan
  • Virgo (9 desembre 1967)
• Estudio 1
  • Una doncella francesa (3 agost 1966)
  • La vida es sueño (1967)
  • El niño de los Parker (20 febrer 1968)
  • Un paraguas bajo la lluvia (11 febrer 1969)
  • Catalina de Aragón (22 juliol 1969)
  • Los recién casados (26 març 1971)
  • No habrá Guerra de Troya (30 abril 1971)
  • La enemiga (24 setembre 1971)
  • Celos del aire (19 novembre 1971)
  • Los milagros del desprecio (14 juliol 1972)
  • Las flores (30 març 1973)
  • El aprendiz de amante (4 agost 1975)
  • El alma se serena (8 setembre 1975)
  • Usted puede ser un asesino (29 febrer 2000)
• Hermenegildo Pérez, para servirle (1966)
• Historias para no dormir
  • El asfalto (24 juny 1966)
  • El trasplante (15 març 1968)
• Tiempo y hora
  • La casualidad (27 març 1966)
• Novela
  • La rima (23 gener 1966)
  • Contraseña del alba (12 abril 1966)
  • El sistema Pelegrín (17 octubre 1966)
  • Nosotros, los Rivero (2 juny 1969)
  • El diablo en la botella (17 maig 1971)
  • El casamiento (9 agost 1971)
  • El Conde Fernán González (18 octubre 1971)
  • Luz y conciencia de Borja (30 octubre 1972)
  • Humillados y ofendidos (2 gener 1973)
  • La feria de las vanidades (23 abril 1973)
  • Los Dombey (30 agost 1976)
  • Pequeño teatro (7 març 1977)
  • La duquesa de Langeais (25 desembre 1978)

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics

• Per les seves contínues actuacions en TVE, és guardonada amb els premis: Popularitat Diari Pueblo i TP.
• Va ser nomenada Rabaliana 2012 per l'Associació Milana Bella.^[11]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiorella Faltoyano