Festival de Cinema Mediterrani de Montpeller
| ||||
Nom en la llengua original | (fr) Festival du cinéma méditerranéen de Montpellier | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | festival de cinema | |||
Vigència | 1979 - | |||
Localització | Montpeller (França) | |||
Estat | França | |||
Lloc web | cinemed.tm.fr | |||
El Festival de Cinema Mediterrani de Montpeller (francès: Festival international de cinéma méditerranéen o CINÉMED) és un festival de cinema, centrat en les produccions de la conca del Mediterrani, del mar Negre, Portugal i d'Armènia.[1] Té lloc cada any a Montpeller.
Història
[modifica]L'any 1979, els membres del Ciné-club du Jean-Vigo van fundar Cinemed, el Festival de Cinema Mediterrani. L'any 1989, el festival va adquirir una secció de competició i es va convertir en el Festival Internacional de Cinema Mediterrani de Montpeller,.[2]
L'any 2016, la direcció artística del festival és a càrrec de Christophe Leparc. Aquest últim substitueix a Jean-François Bourgeot.[3]
Des de l'any 2019, la presidència del festival l'ocupa Leoluca Orlando, alcalde de Palerm.[4] Succeeix en aquest càrrec a Aurélie Filippetti, presidenta des de 2016.[5]
El jurat atorga diversos premis, el més important dels quals és l'Antígona d'or de Montpelhièr Mediterranèa Metropòli.
Guanyadors
[modifica]Edició | Antígona d'Or | Premi de la crítica (fins 2000 Prix Mediterranée) |
Premi del public | Refs. |
---|---|---|---|---|
1989 | Sis de Zülfü Livaneli | Louss, warda al-rimal de Rachid Benhadj | ---- | [6] |
1990 | Porte aperte de Gianni Amelio | Porte aperte de Gianni Amelio | Las cartas de Alou de Montxo Armendáriz | [7] |
1991 | Mdgmourebi de Dato Janelidze | Shahatin wa Nubala d'Asma El Bakry | Shahatin wa Nubala d'Asma El Bakry | [8] |
1992 | Una storia semplice d'Emidio Greco | Rasael Shafahiyyah d'Abdellatif Abdelhamid | Tango argentino de Goran Paskaljević | [9] |
1993 | Golem Ba' Maagal d'Aner Preminger | È pericoloso sporgersi de Nae Caranfil | À la recherche du mari de ma femme de Mohamed Abderrahman Tazi | [10] |
1994 | Barnabo delle montagne de Mario Brenta Hatta Ishaar Akhar de Rashid Masharawi |
Hatta Ishaar Akhar de Rashid Masharawi | Hatta Ishaar Akhar de Rashid Masharawi | [11] |
1995 | Machaho de Belkacem Hadjadj | Justino, un asesino de la tercera edad de la Cuadrilla | Machaho de Belkacem Hadjadj | [12] |
1996 | Miel et Cendres de Nadia Fares Anliker | Ferie d'agosto de Paolo Virzì | Ferie d'agosto de Paolo Virzì | [13] |
1997 | Gipsy Magic de Stole Popov | Tabutta Rövaşata de Derviş Zaim | Bent Familia de Nouri Bouzid | [14] |
1998 | Ekspres, ekspres d'Igor Šterk | Bye-Bye Souirty de Daoud Aoulad-Syad | Ekspres, ekspres d'Igor Šterk | [15] |
1999 | Al Abwab Al Moghlaka d'Atef Hetata | Al Abwab Al Moghlaka d'Atef Hetata | HaHaverim shel Yana d'Arik Kaplun | [16] |
2000 | Sangue vivo d'Edoardo Winspeare | Maršal de Vinko Brešan | Nebeska udica de Ljubiša Samardžić | [17] |
2001 | Kikar Ha-Halomot de Benny Toraty | Lamma hikyit Maryam d'Assad Fouladkar | El Bola d'Achero Mañas | [18] |
2002 | Rana's Wedding de Hany Abu-Assad | Rana's Wedding de Hany Abu-Assad | Il più bel giorno della mia vita de Cristina Comencini | [19] |
2003 | Uzak de Nuri Bilge Ceylan | Uzak de Nuri Bilge Ceylan | Il posto dell'anima de Riccardo Milani | [20] |
2004 | Karpuz Kabuğundan Gemiler Yapmak d'Ahmet Uluçay | Tu de Zrinko Ogresta | Sivi kamion crvene boje de Srdan Koljević | [21] |
2005 | San zimske noći de Goran Paskaljević | Go West d'Ahmed Imamović | Go West d'Ahmed Imamović | [22] |
2006 | Put lubenica de Branko Schmidt | Come l'ombra de Marina Spada | Aislados de David Marqués | [23][24] |
2007 | Eduart d'Angeliki Antoniou | Rıza de Tayfun Pirselimoğlu | Mutluluk d'Abdullah Oğuz | [25] |
2008 | Turneja de Goran Marković | Pranzo di ferragosto de Gianni Di Gregorio | Un novio para Yasmina de Irene Cardona Bacas | [26] |
2009 | Ajami de Scandar Copti i Yaron Shani | Retorno a Hansala de Chus Gutiérrez | Fortapàsc de Marco Risi | [27][28] |
2010 | La mosquitera d'Agustí Vila | La prima cosa bella de Paolo Virzì | Diciotto anni dopo d'Edoardo Leo | [29] |
2011 | Ish lelo selolari de Sameh Zoabi | Emek Tiferet de Hadar Friedlich | 678 de Mohamed Diab | [30] |
2012 | Gaigimet de Rusudan Chkonia | El sheita elli fat d'Ibrahim El Batout | Parada de Srđan Dragojević | [31] |
2013 | Farsh wa Ghata d'Ahmad Abdalla | Levaya Bazaharaim d'Adam Sanderson | Peace After Marriage de Ghazi Albuliwi | [32] |
2014 | Simindis k'undzuli de Guíorgui Ovàixvili | Simindis k'undzuli de Guíorgui Ovàixvili | Simindis k'undzuli de Guíorgui Ovàixvili | [33][34] |
2015 | Montanha de João Salaviza | Tri dritare dhe një varje d'Isa Qosja / | Good luck, Algeria de Farid Bentoumi | [35] |
2016 | Vivir y otras ficciones de Jo Sol | Omor Shakhsiya de Maha Haj | Timgad de Fabrice Benchaouche | .[36] |
2017 | Manuel de Dario Albertini | Manuel de Dario Albertini | Dede de Mariam Khatchvani | .[37] |
2018 | Fiore gemello de Laura Luchetti | Sibel de Çagla Zencirci i Guillaume Giovanetti | Sibel de Çagla Zencirci i Guillaume Giovanetti | [38] |
2019 | Sole de Carlo Sironi Šavovi (Stitches) de Miroslav Terzić |
Abou Leila d'Amin Sidi-Boumédiène | Deux de Filippo Meneghetti | [39] |
2020 | Otac de Srdan Golubović | Teddy de Ludovic i Zoran Boukherma | Here We Are de Nir Bergman | [40] |
2021 | Hive de Bierta Basholi | Costa Brava, Lebanon de Mounia Akl | Anima bella de Dario Albertini | [41] |
2022 | Ashkal, els crims de Tunísia de Youssef Chebbi | Ashkal, els crims de Tunísia de Youssef Chebbi | La Nuit du verre d'eau de Carlos Chahine | [42] |
2023 | Karanlık Gece d'Özcan Alper | The Vanishing Soldier de Dani Rosenberg | 20.000 espècies d'abelles d'Estibaliz Urresola Solaguren | [43] |
Referències
[modifica]- ↑ Site du festival [1]
- ↑ «Histoire et activités | Cinemed Festival Cinéma Méditerranéen Montpellier». www.cinemed.tm.fr. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ Thierry Méranger, Cahiers du cinéma, janvier 2016, p. 52. Christophe Leparc a remplacé Jean-François Bourgeot : Thierry Méranger affirme que ce dernier a été coupable « d'avoir déplu à Philippe Saurel (maire divers gauche, ex-PS) élu en avril 2014 »
- ↑ Jérémy Bernede. «Montpellier : la présidence du Cinemed confiée au maire de Palerme». Midi Libre, 11-05-2019. [Consulta: 16 gener 2022].
- ↑ « Le fabuleux destin méditerranéen d'Aurélie Filippetti », Le Monde (22 février 2016).
- ↑ Palmares 1989, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1990, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1991, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1992, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1993, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1994, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1995, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1996, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1997, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1998, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 1999, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2000, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2001, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2002, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2003, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2004, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2005, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2006, al web del CINEMED
- ↑ Prix et nominations : Cinémed - Festival Méditerranéen de Montpellier 2006 a allociné.fr
- ↑ Palmares 2007, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2008, al web del CINEMED
- ↑ Palmares 2009, al web del CINEMED
- ↑ Ajami wins accolades in Europe, The Jerusalem Post, 1 de novembre de 2009
- ↑ Palmares 2010, al web del CINEMED
- ↑ Le festival du cinéma méditerranéen de Montpellier a récompensé un long métrage palestinien lors de sa 33ème édition., France 3, 30 d'octubre de 2011
- ↑ Cinemed : "Keep Smiling" de Chkonia décroche l'Antigone d'or, Midi Libre, 3 de novembre de 2012
- ↑ Cinémed 2013 récompense un film égyptien / Journée Samba Félix Ndiaye du Documentaire / Festival des Lagunes à Abidjan, imagesfrancophones.org
- ↑ «Cinemed : chronique d'un Antigone d'or annoncé # 3». Midi Libre, 28-10-2014. [Consulta: 29 octubre 2017].
- ↑ La Terre éphèmère jeudi 10 février au ciné-club Jean Vigo, al web de Cinemed
- ↑ «Cinemed : le film portugais "Montanha" remporte l’Antigone d’or». Midi Libre, 31-10-2015. [Consulta: 29 octubre 2017].
- ↑ «El español Jo Sol ganó el Cenimed francés con "Vivir y otras ficciones"». La Vanguardia, 31-10-2016. [Consulta: 29 octubre 2017].
- ↑ Yaël Hirsch. «Manuel de Dario Albertini triomphe au Palmarès de la 39e édition de Cinemed». toutelaculture.com, 28-10-2017. [Consulta: 29 octubre 2017].
- ↑ Montpellier - 40e Cinémed : le magnifique film italien "Fiore Gemello" remporte l'Antigone d'or 2018, Midi Libre, 27 d'octubre de 2018
- ↑ A Montpellier, la 41e édition de Cinemed récompense l’amour, Midi Libre, 26 d'octubre de 2019
- ↑ Cinemed : découvrez le Palmarès du 42e Festival Cinéma Méditerranéen de Montpellier, Midi Libre, 23 d'octubre de 2020
- ↑ 43e Cinemed à Montpellier : le jury d'Asia Argento offre l'Antigone d'or 2021 au film "Hive" de Blerta Basholli, Midi Libre, 23 d'octubre de 2021
- ↑ Ashkal triunfa en Montpellier, Cineuropa, 31 d'octubre de 2022
- ↑ Black Night triunfa en Montpellier, Cineuropa, 30 d'octubre de 2023
Enllaços externs
[modifica]- Cinemed a Allocine.fr
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.