La feminitat o les feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres associades específicament a les dones o al gènere femení, i contraposades a unes altres masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí.

Aquesta manera dual d'entendre la sexualitat i la societat i relacionar-la amb el concepte masculí-femení és gairebé sempre pròpia d'una societat androcèntrica i patriarcal, que a més considera inferior allò femení a allò masculí. Altres models més equitatius i igualitaris consideren que cap persona és únicament femenina o masculina.^[1]

Els models femenins europeus fins a la modernitat es basen en actituds personals molt reduccionistes, a l'embelliment i l'oci. Alguns estereotips que a Europa tradicionalment s'han associat a la feminitat són per exemple la intuïció femenina, la inestabilitat emocional, la irracionalitat, la poesia i la dansa enfront de la prosa i el teatre declamat, el misteri i allò desconegut, la nit i la lluna enfront del dia i el sol, la feblesa, la passivitat, la submissió, la tendresa, la dependència (incloent-hi el fet de ser important a les biografies per tenir una relació de parella o familiar amb un home important, la dona que hi ha darrere de tot gran home), la por, la cura dels altres i la criança, la maternitat (instint maternal sobreentès, judici diferent a la mala mare que al mal pare i al pare absent) i tot allò que té a veure amb l'àmbit privat, enfront de l'esfera pública (menyspreu a la dona pública), que seria destinada a la masculinitat.^[1][2]

A partir dels anys vint i trenta del segle xx, apareixen altres models femenins, igualment androcèntrics i patriarcals, basats en teories plantejades com a científiques que formulen concepcions sexualitzades de les dones i dels homes, centrades a diferenciar i en oposar feminitat i masculinitat. Aquests plantejaments teòrics de metges, higienistes i altres homes de ciències se centren en la maternitat com a eix del rol femení i de la dona a la societat, creant la maternologia.

També intervenen especialment a partir d'aquest segle factors d'ordre comunicacional, polític o de mercadotècnia empresarial, difonent en revistes i mitjans audiovisuals de masses les modes de bellesa, comportament i activitats (com ara esports, culturals, o feina) dissenyades com a femenines i destinades a les dones.^[2][3]

Al segle xviii, a la modernitat a Europa occidental va haver un interès en la veritat absoluta, la igualtat de drets i en un subjecte universal. Aleshores va sorgir la qüestió de la diferència i especialment la diferència femenina. Més tard, es va associar la feminitat i la masculinitat a la presència o no de fal·lus (penis erecte) i teories basades en el tenir i la carència, l'activitat focalitzada i la passivitat, el temor de perdre i la queixa i empatia vers la injustícia.

En 1925 Jacques Lacan va proposar que totes les persones tenien diferents graus de masculinitat i també de feminitat, i que de tota manera aquests dos conceptes eren "construccions teòriques de contingut incert".

Més tard, el Feminisme va estudiar i posar en qüestió els diferents rols de gènere, masculinitat i feminitat, incloent per exemple els col·lectius LGBT i la Teoria Queer.^[4]

• Xabier Iturbe, Coeducar a l'escola infantil: Sexualitat, amistat i sentiments, Grao, 2015. ISBN 9788499805894 (català)
• Neus Carbonell i Camós, Cultura i subjectivitat, Editorial UOC, 2014. ISBN 9788490643327 (català)
• Marcela López Machado, Simbolismo y feminidad, Ediciones de la Sexta, 1996. (castellà)

Feminisme
Dones Noies Feminitat Sororitat
Història Social Història de la dona Història del Feminisme Feminisme als Països Catalans Legal Sufragi femení a: Andorra Catalunya Espanya Suïssa Estats Units Gran Bretanya Països musulmans Normativa de violència de gènere Conveni d'Istanbul Convenció sobre els drets polítics de les dones Dinovena esmena de la Constitució dels Estats Units Cronologia Protofeminisme Primera onada Segona onada Tercera onada Quarta onada
Moviments Corrents Antiporno Anarcofeminisme Ciberfeminisme Cultural Dialògic Diferència Ecofeminisme Feminisme de la igualtat Lèsbic Liberal Neo-esencialista Postcolonial Postfeminisme Postmodern Radical Pro-sex Social Socialista Marxista Transfeminisme Identitaris Asiàtiques Gitanes Indígenes Kurdes Negres Xicanes Religiosos Budista Cristià Hindú Islàmic Jueu
Teoria feminista Conceptes Biaix de gènere Desigualtat de gènere Discriminació retributiva Enfocament Integrat de Gènere Igualtat de gènere Noves masculinitats Rols de gènere Sexe i feminisme Treball reproductiu Violència de gènere Cultura Crítica artística Crítica literària feminista Crítica cinematogràfica Ciència Antropologia Arqueologia Arquitectura Art Biologia Criminologia Ecologia política Estudis de gènere Educació Economia Estudis de gènere Existencialisme Filosofia Geografia Jurisprudència Mitologia Pedagogia Política Psicologia Sexologia Sociologia Tecnofeminisme Teologia Urbanisme Terminologia Ablació Androcentrisme Amor lliure Amor romàntic Antifeminisme Assetjament sexual Crim d'honor Feminacionalisme Feminicidi Ginocentrisme Masclisme Matriarcat Micromasclisme Misogínia Paritat Patriarcat Purplewashing Revolució sexual Sexisme Sostre de vidre Taxa rosa Violència masclista
Atles polìtic Catalunya Alcaldesses Espanya Estats Units França
Llistes Literatura feminista Ciència-ficció feminista Autores de CFF Ginecotopies Pensadores rellevants Feministes musulmanes