Felip Lorda i Alaiz
.jpg)
.svg){kind=small}
Felip Maria Lorda i Alaiz (Almacelles, Segrià, 5 de juliol de 1918 - Barcelona, 23 d'agost de 1992) fou un crític literari i polític català.
Biografia
[modifica]Durant la guerra civil espanyola va lluitar en l'exèrcit republicà, raó per la qua qual a la fi del conflicte fou internat en un camp de concentració a França. El 1945 es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Madrid i en 1968 es doctorà en filologia romànica per la Universitat de Barcelona.[1]
El 1948 marxà a l'exili als Països Baixos, on treballà com a periodista radiofònic, i de 1950 a 1955 va estar adscrit al Servei d'Espanyol de la BBC a Londres. També fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la universitat d'Amsterdam fins al 1977. Es casà amb l'escriptora Josefina Vidal.
Fou membre fundador de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), i el 1970 organitzà a Amsterdam el segon Col·loqui Internacional sobre el Català. Traduí prop d'un centenar de llibres de caràcter literari i d'assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d'inspiració marxista. Va ser Premi Nacional de Traducció en Bèlgica i els Països Baixos.
El 1962 es va afiliar al PSOE i a la UGT d'Amsterdam, on hi va presidir la Casa del Pueblo. A més de treballar per a l'expansió del partit i el sindicat en l'exili neerlandès, va mantenir un contacte directe amb els dirigents de la Federació Catalana del PSOE. Va tornar a Espanya en 1977.
A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Lleida i fou vicepresident de la Comissió Cultural i membre de la Comissió d'Assumptes Exteriors del Congrés dels Diputats. També fou Representant del grup socialista a l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa.
Secretari nacional de política cultural del PSC i de 1981 a 1987 fou secretari general de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT de Catalunya. El 1982-1986 fou membre del Patronat de la Universitat de Barcelona per la UGT i de la junta directiva del Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona. També és membre d'Amnistia Internacional.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988 fou diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona. Fou Secretari Segon del Parlament de Catalunya (1980-1988), membre de la Diputació Permanent (1980-1988) i secretari de la Comissió de Política cultural (1980-1984), secretari segon de la Comissió de Reglament i de la Comissió de Govern Interior (1980-88) i vicepresident de la Comissió de control parlamentari de l'actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les empreses filials (1980-1984).[2]
Fou designat Senador pel Parlament de Catalunya per a representar la Generalitat al Senat en 1985, 1988 i 1989. Durant aquests anys fou Membre de la Comissió de Política Cultural del Senat d'Espanya.[3]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Biografia per la Fundació Rafael de Campalans.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
- Fitxa del Senat.
Bibliografia
[modifica]- Durendes, Laura. Felip Lorda: socialista i humanista. Ed. Fundació Rafael Campalans. Col. Memòria, 1. Barcelona, 2001. ISBN 84-607-3544-3
.svg){kind=small}
| Barcelona |  | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
| Barcelona | | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pel Parlament de Catalunya | ||
| Secretari primer | 1980-1993: Ramon Camp • 1993-1995: Flora Sanabra • 1995-1999: Raimon Escudé • 1999-2003: Carme Valls • 2003-2006: Anna Miranda • 2006-2010: Lídia Santos • 2010-2012: Jordi Cornet • 2012: Pere Calbó • 2012-2014: Miquel Iceta • 2014-2015: Pere Navarro • 2015-2018: Anna Simó • 2018-2021: Eusebi Campdepadrós • 2021-actualitat: Ferran Pedret |
|---|---|
| Secretari segon | 1980-1988: Felip Lorda • 1988-1992: Luis Andrés García • 1992-1995: Xavier Guitart • 1995-1996: Xavier Bosch • 1996-2003: Ernest Benach • 2003-2006: Carme Carretero • 2006-2010: Antoni Castellà • 2010-2012: Montserrat Tura • 2012-2015: Pere Calbó • 2015-2021: David Pérez • 2021: Jaume Alonso-Cuevillas • 2021-actualitat: Aurora Madaula |
| Secretari tercer | 1980: Ramon Espasa • 1980-1984: Enrique Manuel-Rimbau • 1984-1993: Flora Sanabra • 1993-1995: Enric Castellnou • 1995-2000: Francesc Codina • 2000-2003: Esteve Orriols • 2003-2006: Rafael Luna • 2006-2010: Jordi Miralles • 2010-2015: Josep Rull • 2015-2018: Joan Josep Nuet • 2018-2019: Joan García • 2019-2021: Laura Vílchez • 2021-2022: Pau Juvillà • 2022-actualitat: Carles Riera |
| Secretari quart | 1980: Enrique Manuel-Rimbau • 1980-1983: Ramon Espasa • 1983-1984: Marcel Planellas • 1984-1988: Marçal Casanovas • 1988-1990: Celestino Andrés Sánchez • 1990-1992: Rosa Fabián • 1992-1995: Xavier Bosch • 1995-1998: Imma Mayol • 1998-1999: Roc Fuentes • 1999-2003: Isidre Gavín • 2003-2004: Marina Llansana • 2004-2006: Bet Font • 2006-2010: Rafael Luna • 2010-2012: Dolors Batalla • 2012-2015: David Companyon • 2015-2018: Ramona Barrufet • 2018: Alba Vergés • 2018-2019: Adriana Delgado • 2019-2021: Rut Ribas • 2019-actualitat: Ruben Wagensberg |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
