Federico Baraibar Zumárraga

Biografia
Naixement	28 maig 1851 Vitòria
Mort	25 febrer 1918 (66 anys) Vitòria
Sepultura	cementiri de Santa Isabel
Diputat general d'Àlaba
1909 – 1913 ← Eduardo Velasco López Cano (en)
Alcalde de Vitòria
1897 – 1903
Dades personals
Formació	Universitat de Saragossa - dret
Activitat
Ocupació	escriptor, poeta, arqueòleg, traductor
Membre de	Euskaltzaindia Reial Acadèmia Espanyola

Federico Baraibar Zumárraga (Vitòria, 1851 - 25 de febrer de 1918) va ser un escriptor, professor, etnòleg i polític basc, que entre altres càrrecs va ser el primer alcalde de la seva ciutat al segle XX (de 1897 a 1902).

Estudià Filosofia i Lletres^[1] a la seva Vitòria natal i Dret a la Universitat de Saragossa. Quant a la seva faceta política també va ser president de la Diputació Foral d'Àlaba, i com a professor i escriptor va ser president de l'Ateneu de Vitòria i director de l'Institut de Vitòria

En homenatge a ell un carrer de la seva ciutat té el seu nom, igual que un institut (Instituto Federico Baraibar) Arxivat 2011-06-10 a Wayback Machine..

La major part de les seves aportacions etnogràfiques tenen com a motiu l'entorn basc, especialment a Àlaba, sent nombroses i importants les seves aportacions dins dels camps de l'arqueologia i l'inventari de veus populars i termes propis del castellà a Àlaba.

També va fer labors de traductor a l'espanyol d'obres gregues (entre elles l'Odissea), llatines, i fins i tot de l'italià i del català.

Entretant va col·laborar en la Revista Internacional de Estudios Vascos i altres publicacions i va pronunciar importants discursos sobre obres clàssiques (Elogio fúnebre de Cervantes, 1875) o història (Una hoja de la historia oscura de Alava durante el Imperio romano, 1882).

• 1922: Nuevo vocabulario de palabras usadas en Alava (Bilbao)
• 1919: Toponimia alavesa (Vitoria)
• 1917: Suplemente al vocabulario.. (Vitoria)
• 1914: Lápidas de La Puebla de Arganzón y Laguardia
• 1911: Inventario del románico en Álava. Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
• 1908: Nombres vulgares de animales y plantas usados en Alava y no incluidos en el Diccionario de la Real Academia Española. (Madrid)
• 1907: Palabras alavesas cuyas correspondientes etimológicas vascas no figuran en los diccionarios euskéricos. (Geuthner, París)
• 1906: Álava durante la dominación romana. Reial Acadèmia de la Història (Madrid)
• 1906: Lápidas romanas de Tricio
• 1905: Palabras alavesas (Bilbao)
• 1903: Vocabulario de palabras usadas en Alava y no incluidas en el Diccionario de la Real Academia Española (Décimo-tercia edición) ó que lo están en otras acepciones ó como anticuadas. (Madrid)
• 1890: Estatua de mujer descubierta en las ruinas de Iruña-Veleia
• 1883: Inscripciones romanas cerca del Ebro en las provincias de Alava y Burgos
• 1881: Los dólmenes alaveses

• 1883: Comedias escogidas d'Aristòfanes (del grec al castellà)
• Tragèdies, poesies i obres diverses de Alessandro Manzoni (de l'italià al castellà)

• 1991: Se le concedí l'Encomienda de Alfonso XII com a reconeixement a la seva tasca.

• Biblioteca Nacional del Maestro Argentina ^{[Enllaç no actiu]}