E. A. Dupont

Segon des de l'esquerra el 1926, el grup saludava a Carl Laemmle a Los Angeles
Biografia
Naixement	25 desembre 1891 Zeitz (Alemanya)
Mort	12 desembre 1956 (64 anys) Los Angeles (Califòrnia)
Sepultura	Valhalla Memorial Park Cemetery
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, periodista

Ewald André Dupont (25 de desembre de 1891 - 12 de desembre de 1956) va ser un director de cinema alemany, un dels pioners de la indústria cinematogràfica alemanya. Sovint se'l va acreditar com a E. A. Dupont.

Columnista d'un diari el 1916, Dupont es va convertir en guionista i va començar a dirigir els seus propis guions d'històries de crims el 1918. Després de diversos èxits a la seva Alemanya natal en cinema mut, va treballar a Londres i a Hollywood, Califòrnia. Un dels seus majors èxits va ser la pel·lícula muda Varieté (1925). Aquesta pel·lícula, sobre un ex-trapezista, va destacar pel seu innovador treball de càmera amb un moviment altament expressiu a través de l'espai, realitzat pel director de fotografia expressionista Karl Freund.^[1] Varieté fins i tot va tenir un bon rendiment als Estats Units, projectant-se durant 12 setmanes al teatre Rialto de Nova York.^[2]

L'èxit de Dupont va ser notat per Carl Laemmle a Universal, que li va oferir a Dupont un contracte lucratiu. El seu primer projecte va ser Love Me and the World Is Mine a principis d'estiu de 1926, que va superar molt el pressupost (350.000 dòlars) i no va ser un èxit.

Dupont es va dirigir a Gran Bretanya i va fer la pel·lícula Piccadilly (1929), un silenciós tardà, que es recorda per l'actuació central de l'actriu xinesa-nord-americana Anna May Wong. Atlàntic (també 1929) és un relat del desastre del Titànic i es considera un dels usos més innovadors de la tecnologia de la pel·lícula sonora disponible en aquell moment. Dupont va fer diverses pel·lícules més a Gran Bretanya i algunes a Alemanya i França.

Després d'un breu retorn a Alemanya, el director jueu va emigrar als Estats Units el 1933, on va ser assignat a diverses pel·lícules B i pel·lícules de "programadors" de baix pressupost. Descontent amb la manca d'oportunitats que li oferia a Hollywood, Dupont es va convertir en un agent de talents el 1940.^[3]

Dupont va tornar al cinema quan va escriure i dirigir The Scarf (1951). El 1952 i el 1953, va escriure 23 episodis per a la sèrie de televisió Big Town (1950–56) i va dirigir dos d'aquests episodis, "Tape Recorder" (19 de juny de 1952) i "The Story of Jerry Baxter" (1 de gener de 1953). Dupont va dirigir diverses pel·lícules més de baix pressupost, com ara The Neanderthal Man (1953).

• Mein ist die Rache (dir. Rudolf Meinert, 1916)
• Der Onyxknopf (dir. Joe May, 1917)
• Es werde Licht! (dir. Richard Oswald, 1917)
• Ferdinand Lassalle (dir. Rudolf Meinert, 1918)
• Durchlaucht Hypochonder (dir. Frederic Zelnik, 1918)
• Alkohol (dir. Alfred Lind, 1919)
• Die Karten des Todes (dir. Felix Basch and Paul Leni, 1920)
• Madame Pompadour (dir. Herbert Wilcox, 1927)
• Magic Fire (dir. William Dieterle, 1955)
• Please Murder Me (dir. Peter Godfrey, 1956)

• St. Pierre, Paul Matthew. E. A. Dupont and His Contribution to British Film. Fairleigh Dickinson University Press, 1 maig 2010. ISBN 978-1-61147-433-6. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: E. A. Dupont

• E. A. Dupont  a l'Screenonline del British Film Institute (anglès)