Estudis Universitaris Catalans

Dades
Nom curt	EUC
Tipus	universitat
Història
Creació	1903

Estudis Universitaris Catalans (EUC) són un ensenyament de caràcter universitari que es va iniciar el 16 d'octubre de 1903 a causa del Primer Congrés Universitari Català, com a resposta a la negativa del rector de la Universitat de Barcelona, Rafael Rodríguez Méndez, a acceptar el català com a llengua de comunicació. Com que no comptaven amb autorització oficial del Ministeri d'Educació d'Espanya per a instal·lar les aules a la Universitat, les van haver d'habilitar a l'Ateneu Barcelonès, a l'Escola Industrial, i a la Biblioteca de Catalunya.

D'antuvi només s'impartia classes de dret civil català i història de Catalunya, però aviat s'amplià amb economia social i política aranzelària, literatura catalana, dret públic català, història de l'art català, geologia aplicada a Catalunya, tècnica i anàlisi química, agricultura, pedagogia nacional, estudis portuguesos, filologia romànica, filosofia, gramàtica comparada del llatí i el català, història musical i ètnica de la cançó popular, lògica i metodologia de la ciència i geografia, totes elles matèries impartides a la Universitat i impartides per professorat titulat.

Entre els professors dels Estudis, podem destacar personalitats com Antoni Rubió i Lluch, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Borrell i Soler, Pompeu Fabra, Eugeni d'Ors, Pere Bosch i Gimpera, Manuel de Montoliu, Jordi Rubió i Balaguer, Ferran Valls i Taberner, Francesc Martorell i Trabal i Pau Vila. L'arribada de la Segona República Espanyola i l'assumpció de competències educatives per la Generalitat de Catalunya, així com la fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona i la catalanització de la Universitat de Barcelona van reduir les assignatures a quatre: gramàtica, literatura, història i geografia.

A la fi de la guerra civil espanyola les activitats foren suspeses, i no van poder reprendre fins al 1942, i es van fer de manera clandestina fins al 1950. Aleshores s'hi ensenyà lingüística catalana, per Ramon Aramon i Serra, història de la literatura, per Jordi Rubió i Balaguer (després per Jordi Carbonell, Antoni Comas i Joaquim Molas), història de Catalunya, per Ferran Soldevila (després per Miquel Coll i Alentorn) i, esporàdicament, dret civil català, per Antoni Borrell i Macià, economia política, per Salvador Millet i Bel, paleografia, per Pere Bohigas, i arqueologia, per Josep de Calassanç Serra i Ràfols.

Del 1961 al 1985 l'EUC també organitzà cursos de cultura catalana per a estudiants estrangers. També van editar una revista amb el mateix nom on publicaren els seus treballs la major part dels professors i dels alumnes més destacats.

• Vidal i Jansà, Mercè. Teoria i crítica en el Noucentisme: Joaquim Folch i Torres. Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, SA., 1991, p. 47-49. ISBN 84-7283-174-4. 

• Fons documental dels EUC a la Biblioteca de Catalunya