Per a altres significats, vegeu «Esteve II (papa no consagrat)».

Esteve II

Biografia
Naixement	c. 714 Roma (Imperi Romà d'Orient)
Mort	26 abril 757 (42/43 anys) Roma (Estats Pontificis)
Sepultura	basílica de Sant Pere del Vaticà
92è Papa
30 març 752 – 26 abril 757 (Gregorià) ← Papa Esteve – Papa Pau I →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Roma Estats Pontificis
Ocupació	prevere, autor
Família
Germans	Papa Pau I
Cronologia
	Donació de Pipí

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.^[1] El seu antecessor fou Esteve, que morí tres dies després de ser escollit papa i sense temps a ser coronat formalment. Per això, a vegades se l'anomena Esteve II (III), ja que formalment és el Papa Esteve II però és el tercer Esteve en ser escollit Papa.

En origen un diaca, va ser elegit el 26 de març del 752 com a successor de Zacaries, després de la mort el dia anterior d'Esteve, elegit papa sense arribar a ser consagrat.^[1] Al començament del seu pontificat, el poder de l'Imperi Romà d'Orient estava en declivi a Itàlia a causa del domini llombard, que havien conquerit Ravenna el 751 i es preparaven per atacar el ducat de Roma,^[2] comandats pel rei Aistulf.

Esteve va sol·licitar auxili a Constantinoble i va gastar diners en va per intentar mantenir la pau amb els llombards i frenar les hostilitats. Així mateix, es va dedicar a la pregària i va intentar obtenir l'assistència dels francs, de fet, va anar personalment a la Gàl·lia per defensar la seva causa. Pipí el Breu va acollir positivament la proposta, Esteve el va coronar rei dels francs i a Quierzy, el monarca va jurar solemnement que defensaria i restauraria l'exarcat a Sant Pere.^[2] Pipí va llançar dues campanyes contra els llombards per tal de defensar el papa. En agraïment, Esteve II va nomenar Pipí patrici del romans i li va concedir el títol de rei per la gràcia de Déu, el primer sobirà a rebre'l.

Llavors Esteve va treure's de la màniga un suposat document de l'emperador Constantí I el Gran datat de l'any 313, en el qual entregava al papa Silvestre I de Roma, Itàlia i totes les províncies de l'Imperi Romà d'Occident (la Donació de Constantí).

Evidentment, el rei franc no li va poder atorgar el que demanava, però va conquerir les ciutats de Ravenna, Ferrara, Bolonya i el Ducat de la Pentàpolis, format per les ciutats de Rímini, Fano, Senigallia, Pesaro i Ancona i les va donar al Papa perquè hi regnés.^[3] D'aquesta manera, Esteve II va esdevenir el fundador dels Estats Pontificis, que es mantindrien sota l'autoritat dels pontífexs romans fins a la unificació d'Itàlia el 1870.

Va ser succeït pel seu germà Pau.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve II

• http://www.newadvent.org/cathen/14257a.htm
• http://www.fordham.edu/halsall/source/lorsch1.html Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine.

Papes de l'Església Catòlica
Des de l'establiment de l'Església (30) Pere Lli Anaclet Climent I Evarist Alexandre I Sixt I Telèsfor Higini Pius I Anicet I Soter Eleuteri Víctor I Zeferí Calixt I Urbà I Poncià Anter Fabià Corneli Luci I Esteve I Sixt II Dionís Fèlix I Eutiquià Gai Marcel·lí Marcel I Eusebi Melquíades
Des de l'Edicte de Milà (313) Silvestre I Marc I Juli I Liberi I Damas I Sirici I Anastasi I Innocenci I Zòsim I Bonifaci I Celestí I Sixt III Lleó I Hilari I Simplici I Fèlix III Gelasi I Anastasi II Símmac I Hormisdes Joan I Fèlix IV Bonifaci II Joan II Agapit I Silveri Vigili I Pelagi I Joan III Benet I Pelagi II Gregori I Sabinià I Bonifaci III Bonifaci IV Deodat I Bonifaci V Honori I Severí I Joan IV Teodor I Martí I Eugeni I Vitalià I Deodat II Donus I Agató I Lleó II Benet II Joan V Conó I Sergi I Joan VI Joan VII Sisini Constantí I Gregori II Gregori III Zacaries I Esteve II
Des de la Donació de Pipí (756) Pau I Esteve III Adrià I Lleó III Esteve IV Pasqual I Eugeni II Valentí I Gregori IV Sergi II Lleó IV Benet III Nicolau I Adrià II Joan VIII Marí I Adrià III Esteve V Formós Bonifaci VI Esteve VI Romà I Teodor II Joan IX Benet IV Lleó V Sergi III Anastasi III Landó I Joan X Lleó VI Esteve VII Joan XI Lleó VII Esteve VIII Marí II Agapit II Joan XII Lleó VIII Benet V Joan XIII Benet VI Benet VII Joan XIV Joan XV Gregori V Silvestre II Joan XVII Joan XVIII Sergi IV Benet VIII Joan XIX Benet IX Silvestre III Benet IX Gregori VI Climent II Benet IX Damas II Lleó IX
Des del Cisma d'Orient (1054) Víctor II Esteve IX Nicolau II Alexandre II Gregori VII Víctor III Urbà II Pasqual II Gelasi II Calixt II Honori II Innocenci II Celestí II Luci II Eugeni III Anastasi IV Adrià IV Alexandre III Luci III Urbà III Gregori VIII Climent III Celestí III Innocenci III Honori III Gregori IX Celestí IV Innocenci IV Alexandre IV Urbà IV Climent IV Gregori X Innocenci V Adrià V Joan XXI Nicolau III Martí IV Honori IV Nicolau IV Celestí V Bonifaci VIII Benet XI Climent V Joan XXII Benet XII Climent VI Innocenci VI Urbà V Gregori XI Urbà VI Bonifaci IX Innocenci VII Gregori XII Martí V Eugeni IV Nicolau V Calixt III Pius II Pau II Sixt IV Innocenci VIII Alexandre VI Pius III Juli II Lleó X Adrià VI Climent VII Pau III Juli III Marcel II Pau IV
Des de la Contrareforma catòlica (1560) Pius IV Pius V Gregori XIII Sixt V Urbà VII Gregori XIV Innocenci IX Climent VIII Lleó XI Pau V Gregori XV Urbà VIII Innocenci X Alexandre VII Climent IX Climent X Innocenci XI Alexandre VIII Innocenci XII Climent XI Innocenci XIII Benet XIII Climent XII Benet XIV Climent XIII Climent XIV Pius VI Pius VII Lleó XII Pius VIII Gregori XVI Pius IX Lleó XIII Pius X Benet XV Pius XI Pius XII
Des del Concili Vaticà II (1959) Joan XXIII Pau VI Joan Pau I Joan Pau II Benet XVI Francesc