Estatge nival
L'estatge nival, també anomenat estatge de les neus perpètues, és un estatge que comença des de les primeres neus perpètues, en general a Europa just per sota dels 3.000 m d'altitud. Succeeix a l'estatge alpí. l'estatge nival té una durada d'inniviació superior a la del període de desinniviació (fosa de la neu). Hi predominen glaceres i roques. La seva principal característica és que tota la precipitació cau en forma de neu.
Altitud i latituds
[modifica]| Svalbard | 78°N | 0-300–0 600 m |
| Escandinàvia al cercle polar | 67°N | 1000–1500 m |
| Islàndia | 65°N | 0-700–1100 m |
| Sud d'Escandinàvia | 62°N | 1200–2200 m |
| Nord dels Alps | 46°N | 2500–2800 m |
| Alps centrals | 45°N | 2700–2900 m |
| Sud dels Alps | 44°N | 2900-3200 m |
| Pirineus | 43°N | 2900-3200 m |
| Caucas | 43°N | 2700–3800 m |
| Karakorum | 36°N | 5400–5800 m |
| Pamir | 32°N | 4300–4500 m |
| Himàlaia | 30°N | 4800–6000 m |
| Kenya | 0° | 4600–4700 m |
| Nova Guinea | 2°S | 4600–4700 m |
| Andes al país Equador | 2°S | 4800–5000 m |
| Kilimanjaro | 3°S | 5500–5600 m |
| Andes a Xile | 27°S | 5800–6500 m |
| Nova Zelanda | 43°S | 1600–2700 m |
| Terra del Foc | 54°S | 0-800–1300 m |
| Antàrtida | 70°S | 0–400 m |
Flora
[modifica]Algunes plantes amb flors hi viuen encara, com per exemple el ranuncle glacial (Ranunculus glacialis) a Europa, que arriba als 4.000 m d'altitud, però dominen les molses i els líquens.
Fauna
[modifica]Principalment ocells, com ara la perdiu blanca (Lagopus mutus), que també baixa a l'estatge alpí.
Vegeu també
[modifica]- Zonació altitudinal, estatges climàtics, pisos climàtics o estatges de vegetació
- Estatge basal o terra baixa
- Estatge montà (o muntanya mitjana)
- Estatge subalpí
- Estatge alpí
- Muntanya mitjana (o estatge montà)
- Alta muntanya
Referències
[modifica]- Charlesworth J.K. (1957). The quaternary era. With special reference to its glaciation, vol. I. London, Edward Arnold (publishers) Ltd, 700 pp.
- Flint, R. F. (1957). Glacial and Pleistocene geology. John Wiley & Sons, Inc., New York, xiii+553+555 pp.
- Kalesnik, S.V. (1939). Obshchaya glyatsiologiya [General glaciology]. Uchpedgiz, Leningrad, 328 pp. (in Russian)
- Tronov, M.V. (1956). Voprosy svyazi mezhdu klimatom i oledeneniem [The problems of the connection between climate and glaciation]. Izdatel'stvo Tomskogo Universiteta, Tomsk, 202 pp. (in Russian)
- Wilhelm, F. (1975). Schnee- und Gletscherkunde [Snow- and glaciers study], De Gruyter, Berlin, 414 pp. (en alemany)
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
