Emirat d'Ixbíliya
| ||||
|
| ||||
 | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Ixbíliya (Sevilla) | |||
| Idioma oficial | àrab | |||
| Període històric | ||||
| Independència del Califat de Còrdova | 1023 | |||
| Conquesta Almoràvit | 1091 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Emirat | |||
L'emirat o taifa d'Ixbíliya (àrab: طائفة أشبيلية, ṭāʾifa Ixbīliya) fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091. El primer governant fou Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad, al qual el va succeir el seu fill Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid i a aquest, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, darrer monarca de l'emirat.
Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid va lluitar contra Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, emir de l'emir de Batalyaws, amb el que va pactar la pau en 1051 per evitar la pressió de Ferran I de Lleó,[1] Van aconseguir dominar tota l'Andalusia occidental[2] i l'emirat de Múrsiya,[3] però a causa dels tributs que havien de pagar al rei de Castella la potència en què s'havia convertit es va anar afeblint amb el temps, sent presa pels almoràvits el 1091.[4] A l'època almohade es van construir la Giralda, els Reials Alcàssers i l'actual església de Sant Marc.
Un any després que Alfons VI de Castella havia conquerit Tulàytula als musulmans, Al-Mútamid, l'emir d'Isbiliya[5] va sol·licitar l'ajuda militar de Yússuf ibn Taixfín. El militar va desembarcar a Al-Yazira al-Jadrā (Algesires) al capdavant de l'exèrcit almoràvit, amb el qual es va dirigir cap al nord. El monarca castellà, que va tenir el suport dels monarques catalans i aragonès, va sortir a trobar-lo, sent derrotat a la batalla d'az-Zal·laqa, després de la qual, els almoràvits van conquerir les diferents taifes.
Emirs d'Isbiliya
[modifica]- Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad, 1023-1042
- Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, 1042-1069
- Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid, 1069-1091
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ Viguera, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes: (al-Andalus del IX al XIII) (en castellà). Mapfre Editorial, 1992, p. 49. ISBN 8471004321.
- ↑ Viguera Molíns, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones magrebíes (en castellà). RBA, 2007, p. 132. ISBN 84-473-4815-6.
- ↑ González Palencia, Ángel. Historia de la España musulmana (en castellà). MAXTOR, 2005 (1929), p. 80. ISBN 8497612078.
- ↑ Blanco Freijeiro, Antonio; Morales Padrón, Francisco. Historia de Sevilla (en anglès). Universidad de Sevilla, 1992, p. 152. ISBN 847405818X.
- ↑ Alberto Cañada Juste. Batalla de Cutanda
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
