Elani comú
Elanus caeruleus  | |
|---|---|
.jpg) Elanus caeruleus caeruleus | |
| Dades | |
| Pes | 21 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 0,834 m |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22695028 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Elanus |
| Espècie | Elanus caeruleus Desf., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Elanus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Elanus melanopterus
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'elani comú o esparver d'espatlles negres[1] (Elanus caeruleus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae.[2][3] Es destaca pel costum de volar sobre planures obertes i restar quiet, com si surés, a la manera dels xoriguers. Aquesta espècie euroasiàtica i africana, s'ha considerat en alguna ocasió coespecífica amb els seus propers parents: Elanus axillaris (d'Austràlia) i Elanus leucurus (d'ambdues Amèriques). No són migratòries, però fan moviments de curta distància, motivats per canvis climatològics. Dormen de manera comunitària, en grups de 15 - 35 individus, o encara més en Europa,[4] compartint un gran arbre de fulla ampla.[5]
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Morfologia
[modifica]- Petit rapinyaire, amb una llargària de 30 – 35 cm, una envergadura de 80 - 90 cm i un pes de 197 - 343 grams.[7] Els dos sexes tenen un aspecte molt semblant.[8]
- Cap blanc amb una curta línia ocular negra. Parts inferiors blanques a excepció de la punta de l'ala, negra. Parts superiors gris blavós, amb els muscles negres. Cua curta i quadrada.
- Les ales s'estenen més enllà de la cua quan l'au està descansant.
- Iris vermell, i ulls en posició molt frontal.[7] Potes grogues.
- Extremadament silenciós, les trucades es limiten a un xiscle agut o un suau xiulet,[8] molt més freqüents durant la temporada de reproducció.[9][10]
Distribució i hàbitat
[modifica]Habita terrenys oberts i semi-deserts a l'Àfrica subsahariana i l'Àsia tropical, arribant a la península Ibèrica. Potser l'espècie està expandint-se pel sud d'Europa i l'Àsia occidental.[11][12][13] Tot i que es troben principalment en les planes, s'han vist a més altitud, en Sikkim (3650m),[14] els Nilgiris (Doddabetta, 2670m)[15] i Nagaland (2020m).[16] Es diu que són visitants hivernals en algunes zones, com ara els Ghats Occidentals.[8]
Reproducció
[modifica]Aquest ocell cria en diferents moments de l'any a la llarga de l'àrea de distribució. El festeig és sorollós i implica persecucions. Un cop que s'ha format la parella, es produeixen freqüents còpules[17] El niu és una plataforma de branques, al qual ponen 3 - 4 ous de color crema amb taques de color vermell fosc. Ambdós pares fan torns per covar però quan els pollets neixen, el mascle dedica més temps a la recerca de menjar.[8] La femella pot caçar a prop del niu, però també rep menjar del mascle. Una vegada emplomallats, les aus joves continuen depenent de les aportacions d'aliments del progenitor masculí per uns 80 dies.[18]
Alimentació
[modifica]La dieta inclou llagostes, grills i altres insectes grans, sargantanes i rosegadors. També s'han citat ocells, petites serps i granotes.[8] Quan surt de caça vola lentament, com els aligots, però poden surar a l'aire com un xoriguer. En contades ocasions, se sap que cacen al vol.[19] Porten les preses a una perxa per menjar-les, però de vegades també ho fan a terra.[20]
Llistat de subespècies
[modifica]Diverses poblacions geogràfiques han estat nomenades com a subespècies:
- Elanus caeruleus caeruleus (Desfontaines) 1789. De la zona europea, Àfrica i sud-oest d'Aràbia.
- Elanus caeruleus hypoleucus Gould 1859. De Indonèsia i Filipines.
- Elanus caeruleus vociferus (Latham) 1790. Des del Pakistan fins a l'est de la Xina, sud-est asiàtic i la Península Malaia.
Les subespècies Elanus caeruleus wahgiensis Mayr et Gilliard, 1954, de Nova Guinea i Elanus caeruleus sumatranus Salomonsen 1953 no són reconegudes per tots els autors.[21][22]
Referències
[modifica]- ↑ «Elani comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 8 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 267. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Parejo, D.,Avilés, J.M.,Ferrero, J. J.,Rivera, D. (2001). Journal Raptor Research 35: 162–164. Journal Raptor Research 35: 162–164. PDF Arxivat 2012-08-29 a Wayback Machine.
- ↑ Bharos,AMK (1997). "A large communal roost of Blackwinged Kites Elanus caeruleus". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 94 (3): 566.
- ↑ BirdLife International. «Black-winged Kite. Elanus caeruleus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ 7,0 7,1 Hans-Günther Bauer, Einhard Bezzel und Wolfgang Fiedler (Hrsg): Das Kompendium der Vögel Mitteleuropas: Alles über Biologie, Gefährdung und Schutz. Band 1: Nonpasseriformes – Nichtsperlingsvögel, Aula-Verlag Wiebelsheim, Wiesbaden 2005, ISBN 3-89104-647-2
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Ali, S & S D Ripley (1978). Handbook of the birds of India and Pakistan. 1 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 212–214. ISBN 0-19-562063-1
- ↑ Sharma,AK (1993). Newsletter for Birdwatchers 33 (3): 54. [1]
- ↑ Srinivas, V. (2002). "A large congregation of black-shouldered kite Elanus caeruleus at Ranthambore National Park". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 99 (2): 297.
- ↑ Balbontin J, JJ Negro, NH Sarasola, JJ Ferrero & D Rivera (2008). Ibis 150 (4): 707–716. doi:10.1111/j.1474-919X.2008.00845.x. PDF Arxivat 2012-03-07 a Wayback Machine.
- ↑ Salim, M. A. (2002). "The first records, including breeding, of Black-winged Kite Elanus caeruleus in Iraq". Sandgrouse 24 (2): 136–137.
- ↑ Sehatisabet M.E., Musavi S.B., Bakhtiari P., Moghaddas D., Hamidi N., Nezami B., Khaleghizadeh A. (2006). Sandgrouse 28 (2): 146–155. PDF Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
- ↑ Ganguli-Lachungpa,Usha (1990). "Blackwinged Kite Elanus caeruleus vociferus (Latham) at 3650 m in Sikkim". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 87 (1): 142.
- ↑ Krishna MB (1979). Newsletter for Birdwatchers 19 (7): 10. Full
- ↑ Choudhury,A (1996). Newsletter for Birdwatchers 36 (5): 96. Full
- ↑ Ferrero JJ, JM Grande & JJ Negro (2003). J. Raptor Res. 37 (1): 1–7.PDF Arxivat 2012-08-29 a Wayback Machine.
- ↑ Bustamante, J (1993) J. Raptor Res. 27 (4): 185–190. PDF Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine.
- ↑ Lamba,BS (1969). "Blackwinged Kite, Elanus caeruleus vociferus (Latham) taking in flight a wounded Green Pigeon, Treron phoenicoptera (Latham)". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 66 (3): 622.
- ↑ Tarboton WR (1978). "Hunting and the Energy Budget of the Black-Shouldered Kite". The Condor 80 (1): 88–91. doi:10.2307/1367793. Full
- ↑ Clark, W.S. & Banks, R.C. (1992). Wilson Bull. 104 (4): 571–579. PDF Arxivat 2012-06-12 a Wayback Machine.
- ↑ Hussain, K. Z. (1959). Condor 61 (2): 153–154. PDF Arxivat 2012-08-29 a Wayback Machine.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
