El pensador
Le Penseur (francès)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | grup de motlles |
| Creador | Auguste Rodin; Fonderie Hébrard |
| Creació | 1882 |
| Mètode de fabricació | fosa |
| Gènere | nu |
| Moviment | impressionisme |
| Basat en | La Divina Comèdia |
| Mida | 71,5 x 40 cm |
| Localització | |
| Col·lecció | museu Rodin (7è districte de París) Alte Nationalgalerie (Berlín-Mitte) |
| Història | |
| Data | Esdeveniment significatiu |
| 1880 | inici de construcció |
El pensador (francès: Le Penseur) és una de les escultures més famoses en bronze d'Auguste Rodin.
La peça, anomenada originalment El poeta, formava part d'una porta monumental pel Museu d'Arts Decoratives de París. Basat en La Divina Comèdia de Dante. Cadascuna de les estàtues representava un dels personatges principals del poema èpic. El pensador, en el seu origen, buscava representar Dante davant les Portes de l'Infern -el nom que Rodin va donar al portal del qual l'obra formaria part- ponderant el seu gran poema. L'encàrrec fou a nom d'Edmond Tusquet, sotssecretari d'Estat l'any 1880. Rodin volia imitar la Porta del Paradís de Ghiberti.
Hi ha més de vint versions de l'escultura en diferents museus arreu del món. Això es deu al fet que la tècnica de la fosa, la cera perduda, permet fer-ne còpies. Rodin rebé l'ajuda del seu deixeble Miguel, anomenat també l'Asturià.
Com que no fou acceptat a l'escola de belles arts, començà un viatge per Itàlia, 1876, que li brindà l'oportunitat d'estudiar a Donatello i Miquel Àngel. Aquest últim va exercir una gran influència en el francès, concretament en el tractament anatòmic i del material (cf. Esclaus de Miquel Àngel,1515).[1]
Anàlisi
[modifica]Un home nu, amb les mans, els braços i peus desmesurats està assegut en una roca, recolzant el cap en actitud contemplativa i de reflexió.
El més rellevant de l'escultura de Rodin és el tractament. Es considera una obra impressionista perquè la superfície no està polida, com si només s'insinués. Aquest modelatge irregular permet visualitzar la intensitat amb què pensa. És mitjançant el contrast que l'escultor juga per a crear espais de llum, i en conseqüència sensació de profunditat amb una superfície més rugosa en contraposició a les brillants on s'aprecia el non finito.
És una figura desproporcionada, i malgrat la reflexió, és un acte plàcid i quiescent, tot el cos està en tensió, i moviment, com si l'acte de reflexió comportés un esforç més enllà del mental, físic.
La figura és tancada, centrípeta, ja que els trets anatòmics es relacionen entre si. El rostre i els ulls són inexpressius i poc detallistes, com els cabells.
Funció i significat
[modifica]Fou dissenyada per a formar part del projecte de la porta monumental. Es conclou que té una excecució impressionista dins una intenció simbolista, a la recerca d'un significat que va més enllà de la realitat visual. El simbolisme usa l'art com a mitjà d'expressió d'un fet interior, allunyant-se de la mimesi.
El pensador com a creador -que amb l'acte de la reflexió crea un estadi superior i immortal- ha estat una interpretació posterior sobre l'obra, que ha esdevingut tota una icona de la filosofia.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Miquel Àngel, l'esclau i Rodin».
- ↑ «Sobre el pensador». Arxivat de l'original el 2018-02-04. [Consulta: 3 febrer 2018].
Bibliografia
[modifica]- Projecte El pensador Arxivat 2012-09-06 at Archive.is, Múnic. Discussió de la història de moltes de les versions d'esta obra d'art.
- García Morente, Manuel, Obras completas Volums 1-2, - símbolos del pensador: Filosofia i Pedagogía- p.272
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
