El Castell de Guadalest
Bandera del Castell de Guadalest | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
|
| |||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
|
| |||||
| Província | província d'Alacant | ||||
|
| |||||
| Comarca | la Marina Baixa  | ||||
| Capital | Guadalest (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 274 (2023) (17,16 hab./km²) | ||||
| Gentilici | castellenca, castellenc | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 15,97 km² | ||||
| Altitud | 571 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | La Vila Joiosa | ||||
| Dades històriques | |||||
| Festa patronal | Del 14 al 17 d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Joan Gadea Pons | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 03517 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 03075 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03075 | ||||
| Lloc web | guadalest.es | ||||
.jpg)
El Castell de Guadalest és un municipi del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.
Nom
Pel Decret 6/2002, del 8 de gener 2002, el Consell de la Generalitat Valenciana va aprovar el canvi de denominació del municipi de Guadalest per la seua forma tradicional en valencià: el Castell de Guadalest. També el BOE núm. 68, del 20 de març del 2002, va publicar el Decret de la Generalitat Valenciana, que determinava la recuperació del nom complet i originari del municipi.
Geografia
.JPG)
El municipi, amb un terme de 16,1 km², se situa a la vall de Guadalest, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella. Són les seues principals altures els Parats (1.147 m), el morro Blau (1.124 m) i el morro Blanc (1.084 m).
El riu Guadalest travessa el terme, i les seues aigües es recullen a l'embassament de Guadalest, proper a la vila.
El municipi té un clima mediterrani, però difereix un poc del de la costa, amb hiverns més frescos i estius més suaus i agradables. Pel seu relleu accidentat s'estenen, en les zones altes, els pins i la garriga, mentre que als vessants amb terrasses i a la vall, es cultiven cítrics, oliveres, garrofers i ametllers.
Límits
El terme municipal limita amb els de poblacions com Benimantell, Bolulla, Callosa d'en Sarrià i Polop (a la mateixa comarca); i amb Castell de Castells (a la Marina Alta).
Accés
Per arribar al Castell de Guadalest, hi ha dues maneres possibles, una és agafar la carretera CV-70, entre Alcoi i Callosa d'en Sarrià, carretera que creua la vall de Guadalest, travessant poblacions com ara Benimantell, Benifato i el mateix Guadalest. L'altra possibilitat és agafar la mateixa carretera CV-70 a Polop.
Història
Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dona a Bernat de Sarrià, en la família del qual roman fins a 1335, període en què el llinatge Sarrià abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall. Posteriorment tornà a la corona, des de la qual va passar a l'infant Pere d'Aragó, duc de Gandia. A la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona. El 1543 Carles I crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dona a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a 1609, en què, arran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 tenen lloc dos terratrèmols que derruïren el castell; el 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, adquirixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; el 1708, durant la Guerra de Successió, el castell és volat per una explosió i la casa Orduña és incendiada; el 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt historicoartístic.[1]
Demografia i economia
El cens de 2003 dona la xifra de 194 habitants. L'encant del poble i la proximitat a nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra de dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i els seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.
Política i govern
Alcaldia
Des de 2023 l'alcalde del Castell de Guadalest és Joan Gadea Pons, del Partit Popular (PP).[2]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Juan Bautista Balaguer Vidal | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Juan Bautista Balaguer Vidal | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Juan Bautista Balaguer Vidal | AP | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Juan Bautista Balaguer Vidal | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | María Trinidad Amorós Fillol | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Enrique Ponsoda Fracés | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Enrique Ponsoda Fracés | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Enrique Ponsoda Fracés | Cs | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Joan Gadea Pons | PP | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[2] | ||||
Eleccions municipals de 2011
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Enrique Ponsoda Fracés | 82 | 4 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Andreu Balaguer Bou | 72 | 1 | ||
| Total | 154 | 5 | |||
Edificis d'interés
La vila es construí al redós del castell de l'Alcazaiba, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, d'una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i d'altra, a la voladura de la fortificació durant la Guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s'accedix per una porta feta sobre la roca i hi trobem:
- Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep. Musulmà, del segle xi. Fou molt important en l'edat mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 l'arrasaren. Actualment se'n conserven algunes torres.
- Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'hi arriba per un túnel obert en la roca.
- Casa Orduña. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el segle xvii. Actualment seu del Museu Municipal.
- Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Durant quatre-cents anys fou la més important de la vall. L'edifici actual es va edificar entre 1734 i 1753 per José Sierra en estil barroc, sobre un temple anterior que datava dels temps de la conquesta de Jaume I (segle xiii). La Guerra de 1936-1939 provocà danys que obligaren, el 1962, a remodelar-la, quan s'escurçà la longitud de la planta i se'n perderen el creuer i la cúpula. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaren de recuperar-la. Es tracta d'una església de dimensions petites i planta rectangular, amb tres capelles laterals entre els contraforts, nau coberta amb volta de canó i absis semicircular a la capçalera. La façana és simple, amb una portada de regust gòtic i rematada per una finestra amb un vitrall que representa l'Assumpció. Està connectada amb la casa dels Orduña, prova de la interdependència del poder civil i religiós de l'època.
- Presó. Edificació del xii que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani se'n conserven les masmorres.
- Torre penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.
- Ermita de Sant Joaquim i Santa Anna de Ginés.
Museus
Hem comentat la proliferació de museus de curiositats, dels quals donem tot seguit relació:
- Museu del Pessebre i casetes de nines.
- Museu d'Instruments de tortura.
- Museu de Microminiatures
- Museu Etnològic de Guadalest. Edifici del segle xviii.
- Museu microgegant.
- Museu de Vehicles Històrics Vall de Guadalest.
Gastronomia
L'arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l'olleta de blat i les pilotes de dacsa són exemples de la variada cuina local.
Festes
- Sant Gregori. Se celebren el cap de setmana més proper al 9 de maig, que és l'onomàstica del sant. També reben el nom de «Festes de la Joventut», ja que són la gent jove la que s'encarrega de tota l'organització.
- Festes Patronals. Tenen lloc del 14 al 17 d'agost en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció. Se celebren actes en honor de la patrona i els actes centrals són el trasllat de la imatge a l'església, l'ofrena de flors a la verge i la processó per tot el poble.
- Romeria a Gines. Tercer cap de setmana de setembre en honor de santa Anna i sant Joaquim, patrons del llogaret de Gines.
Referències
- ↑ Maceda, Víctor «Molt més que un castell». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, març 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 2,0 2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. El Castell de Guadalest. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
Enllaços externs
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem Arxivat 2009-05-18 a Wayback Machine., d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
