Eco de Reus

Tipus	periòdic
Fitxa
Llengua	castellà
Data d'inici	16 abril 1814
Data de finalització	14 maig 1814
Fundador	Jaume Josep Ardèvol i Cabrer
Lloc de publicació	Reus
Estat	Espanya
Dades i xifres
Ideologia	liberalisme

Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional^[1] que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814. Porta el lema: "Año 7o. de la regeneración española, y 3o. de la Constitución".

El 27 de març de 1814 el Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, també dirigit per Ardèvol, anuncia que en sortirà un altre "muy en breve, cuyo primer objeto será hacer conocer al pueblo las discusiones y decretos del Soberano Congreso y la marcha del pueblo español acia [sic] la prosperidad nacional. Este periódico se denominará el Eco".^[2] El 15 d'abril se'n publicà un prospecte en el qual es justificava la seva aparició al·legant la llibertat d'impremta i avisant que "en el Eco se publicarán artículos comunicados, y discursos relativos al bien general de la nación" i que defensaria per sobre de tot la Constitució.^[3] La Constitució serà, com ja s'anunciava, el tema constant de la revista, des del seu primer número fins al darrer. El contingut dels articles explica en termes senzills el llenguatge polític i defensa la convicció que el Rei jurarà la Constitució i no retornarà a l'absolutisme, ja que si ho fes, "[podría] imponer entre el trono y el pueblo [...] una distancia inmensa, convirtiendo la autoridad paternal del rey en un tirano exacrable".^[4]

Polemitzà sistemàticament amb El Centinela de la Patria en Reus, imprès a Tarragona, dirigit pel Pare Rius, franciscà, i pel dominic reusenc Tomàs Gatell, i que defensava les postures més reaccionàries de l'absolutisme. La finalitat de l'Eco era mantenir l'esperança en la pervivència de la Constitució i intentar influir en l'opinió pública de la necessitat de la llibertat per a poder garantir el progrés i la reconstrucció del país després de la guerra del francès. Els articles anaven sempre signats amb pseudònims: "El Labrador", "Un oficial del ejército"... o amb inicials: B.F. y J., D.S.A. Tenia diversos apartats: "Constitución", "Notícias nacionales", Noticias extrangeras", "Córtes" i publicava també poemes patriòtics. Segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull els redactors principals foren Jaume Ardèvol i mossèn Marraco, rector de Vila-seca.^[5] També hi publicà Marià Fonts, segons el biògraf Josep Olesti, que va ser alcalde de Reus el 1820, a l'inici del Trienni liberal.^[6]

Publicat en mida foli a dues columnes, sortia dos cops per setmana i s'imprimia per Joaquim Artigas a la Imprenta de los Amigos de la Constitución. La capçalera era tipogràfica.

• Es conserva a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus^[7]
• Es conserva a l'Hemeroteca Caixa Tarragona^[8]

• La Premsa a Reus 1813 - 1939

• El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la Patria en Reus (1814): reedició facsímil. Introducció i índex Xavier Ferré i Trill. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997. ISBN 849217613X