East Is East

Fitxa
Direcció	Damien O'Donnell
Protagonistes	Om Puri Linda Bassett Jordan Routledge Archie Panjabi Chris Bisson Jimi Mistry Gary Lewis
Producció	Leslee Udwin
Dissenyador de producció	Tom Conroy (en)
Guió	Ayub Khan-Din
Música	Deborah Mollison
Fotografia	Brian Tufano
Muntatge	Michael Parker
Vestuari	Lorna Marie Mugan (en)
Maquillatge	Penny Smith (en)
Productora	Film4 Productions i Assassin Films (en)
Distribuïdor	Film4 Productions
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit
Estrena	1999
Durada	92 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i comèdia dramàtica
Tema	pakistanesos britànics, matrimoni intercultural, bretxa cultural i família
Lloc de la narració	Salford
Època d'ambientació	dècada del 1970
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Europeu al millor guionista (1999)

East Is East és una pel·lícula de tragicomèdia britànica escrita per Ayub Khan-Din i dirigida el 1999 per Damien O'Donnell. Està ambientada a Salford, Lancashire, (ara al Gran Manchester) en 1971, en una llar britànica d'ètnia mixta encapçalada pel pare pakistanès George (Om Puri) i d'una mare anglesa, Ella (Linda Bassett).^[1]

East Is East està basada en l'obra East Is East d'Ayub Khan-Din, que es va estrenar al Birmingham Repertory Theatre l'octubre de 1996 i Royal Court Theatre el novembre de 1996.^[2] El títol deriva del poema de Rudyard Kipling The Ballad of East and West, que comença: "Oh East is East, and West is West, and never the twain shall meet". Fou presentada a la Quinzena dels Directors del 52è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[3]

George Khan, a qui els seus fills anomenen "Genghis", és pakistanès i se'n sent orgullós. Propietari d'un restaurant de peix i patates fregides, on la seva dona treballa incansablement, educa els seus set fills amb puny de ferro i els vol fer bons petits pakistanesos. Però estem a Salford, al nord d'Anglaterra, el 1971. I fins i tot si Ella, l'esposa anglesa de George, s'esforça a estimar i respectar el tirà domèstic que és el seu marit, vol contribuir com a mínim. a la felicitat dels seus fills. Trencats entre la moda de pantalons de pota d'elefant i casaments concertats pel seu pare, només aspiren a convertir-se en ciutadans britànics del seu temps.

• Om Puri – Zahir "George" Khan
• Linda Bassett – Ella Khan
• Ian Aspinall – Nazir "Nigel" Khan
• Raji James – Abdul "Arthur" Khan
• Jimi Mistry – Tariq "Tony" Khan
• Emil Marwa – Maneer "Gandhi" Khan
• Chris Bisson – Saleem "Picasso" Khan
• Archie Panjabi – Meenah Khan
• Jordan Routledge – Sajid "Spaz" Khan
• Emma Rydal – Stella Moorhouse
• John Bardon – Mr. Moorhouse
• Gary Damer – Earnest "Pongo" Moorhouse
• Ruth Jones – Peggy
• Madhav Sharma – Mr Shah
• Lesley Nicol – Auntie Annie

La pel·lícula va guanyar el Premi Alexander Korda a la millor pel·lícula britànica als premis BAFTA, i fou declarada millor pel·lícula de comèdia als British Comedy Awards.

El guionista, Ayub Khan-Din, va guanyar el British Independent Film Award i el London Critics' Circle Film Awards pel seu guió. També va ser nominat a dos premis BAFTA al millor guió adaptat i el Premi Carl Foreman al més prometedor, i als Premis del Cinema Europeu al millor guió.

El director, Damien O'Donnell, va guanyar el millor debut dels premis Empire, la millor pel·lícula als Evening Standard British Film Awards i Fantasporto, el premi especial OCIC al Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente, el premi Rei Pescador al Festival Internacional de Cinema de Ljubljana, i l'Espiga d'Or de la Seminci.^[4] i fou nominada als premis British Independent Film, al Premis David di Donatello i al Goya a la millor pel·lícula europea.^[5]

• Crítica de Roger Ebert Arxivat 2012-10-08 a Wayback Machine.