Dzieci z Leningradzkiego
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Hanna Polak i Andrzej Celiński  |
| Producció | Hanna Polak, Andrzej Celiński i Sara Bernstein |
| Guió | Andrzej Celiński |
| Fotografia | Hanna Polak, Andrzej Celiński, Hans-Jürgen Burkard i Ewa Romanowska-Różewicz |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Polònia |
| Estrena | 2005 |
| Durada | 35 min |
| Idioma original | polonès rus |
| Rodatge | Moscou |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Lloc web | childrenofleningradsky.com |
   | |
Dzieci z Leningradzkiego (en polonès literalment «els nens de leningradsky») és un pel·lícula de curtmetratge documental polonesa de 2005 sobre els d'infants sense llar que viuen a l'estació de tren de Leningradski de Moscou. Dirigida per Hanna Polak i Andrzjei Celinski, va ser nominada a l'Oscar al millor curtmetratge documental.[1]
Sinopsi
[modifica]Un text a l'inici de la pel·lícula afirma que des de la caiguda de la Unió Soviètica, entre 1 i 4 milions de nens russos han quedat sense llar i uns 30.000 d'ells viuen al voltant de les estacions de tren de Moscou. La pel·lícula segueix un grup de nens d'entre 8 i 14 anys durant la seva vida diària a l'estació de trens de Leningradski.[2]
Un nen, Mixa, diu que el seu pare no el va acceptar com a fill, així que el van portar a un orfenat als dos anys. Roma, que té 12 anys, va apunyalar al seu pare dues vegades a l'estómac perquè els seus pares s'emborratxaven i el pegaven i una noia de 14 anys, Yula, recorda com va ser violada als onze anys, però la seva mare va acceptar diners en lloc d'anar a judici i es va drogar, després de la qual cosa Yula va marxar de casa. Sergiozha i els seus germans busquen refugi a les canonades d'aigua calenta de les clavegueres durant l'hivern mentre d'altres dormen als trens o a l'estació.
La majoria de les noies i alguns dels nois es prostitueixen per guanyar diners per aconseguir menjar, roba i cola. Tots ells són addictes a esnifar cola, beuen vodka durant el dia i de vegades dormen en cases buides. Un policia colpeja un nen jove i li llença una ampolla de cola al cap i a la cara. Els nens escullen baralles amb adults sense sostre a qui menyspreen i anomenen vagabunds. Expliquen que un altre nen va ser violat i assassinat i com els policies els van colpejar i els van retenir durant 48 hores encara que no hi tenien res a veure.[2]
Una de les darreres escenes mostra l'emotiu funeral d'una jove, Tània, que va morir per una sobredosi de cola un dia abans del seu catorze aniversari.[3] La pel·lícula es tanca amb Mixa, de 13 anys, dient: «Déu creu en la gent i els ajuda. Estima tothom, fins i tot la gent dolenta, no només els russos. Fins i tot estima els txetxens. Però sobretot, estima els nens».
Referències
[modifica]- ↑ «NY Times: The Children of Leningradsky» (en anglès). NYTimes.com, 2009. Arxivat de l'original el 2009-06-08. [Consulta: 7 desembre 2008].
- ↑ 2,0 2,1 Sanchez, Miquel. «Capitalism: A global system» (en anglès). Modern Times Review, 15-11-2022. [Consulta: 8 juliol 2024].
- ↑ «Children of Leningradsk - Press» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-09-09.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
