Dones uzbekes

Les dones de l'Uzbekistan són dones nascudes, que viuen o provenen de l'Uzbekistan. La situació social i legal de les dones a l'Uzbekistan ha estat influenciada per les tradicions locals, la religió, el règim soviètic i el canvi de normes socials des de la independència.^[1]

La disponibilitat d'anticonceptius i l'assistència sanitària maternal és mixta. El 62,3% de les dones utilitzaven lliurement anticonceptius el 2003.^[2][3] Tanmateix, la ONU estima que el 13,7% de les dones de l'Uzbekistan que volen impedir o retardar el seu proper embaràs no poden fer-ho a causa de l'accés limitat als anticonceptius.^[4] L'any 2000, hi havia aproximadament 20.900 llevadores al país.^[5]

Hi ha informes que es practica l'esterilització forçosa de dones a l'Uzbekistan.^[6][7][8] Un informe de «treball» del Servei Mundial de la BBC, el 12 d'abril de 2012, va evidenciar que s'esterilitzen dones, sovint sense el seu coneixement, en un esforç del govern per controlar la població.^[9]

La immolació (llençar-se voluntàriament a un foc) és una forma comuna de suïcidi entre les dones de l'Uzbekistan.^[10] L'any 2001 es va estimar que aproximadament 500 dones a l'any van morir a causa de situacions abusives.^[11]

L'ONU ha reconegut alguns esforços del govern per reduir el tràfic de persones.^[12] Per exemple, hi ha línies telefòniques que estan disponibles per a les víctimes del tràfic,^[13] i al traficant li comporta una pena de presó de cinc a vuit anys.^[2][3]

Tanmateix, encara persisteix el tràfic, ja que Uzbekistan és tant un proveïdor com consumidor de tràfic de dones.^[3][14] «El tràfic de persones es produeix com una extensió del comerç de transbordador. Les dones són enviades com a turistes amb promeses d'ocupació com a treballadores domèstiques, tutores o mainaderes, però sovint acaben treballant en la indústria del sexe».^[11]

«El rol de gènere en l'economia van canviar durant el període soviètic i continuen canviant en la independència».^[15] Mentre l'estat de l'Uzbekistan té programes per ajudar a augmentar les oportunitats econòmiques per a les dones, hi ha problemes persistents. Per exemple, el mercat laboral està segregat per sexe, i les dones generalment reben salaris més baixos.^[16] «El personal no qualificat en el sector de la no-producció està compost pràcticament per dones».^[2][3] Les dones tampoc poden ser utilitzades per al treball nocturn ni per fer hores extraordinàries.^[2] Abans del 2003 no existia una llei coneguda contra l'assetjament sexual.^[17]

Les mares amb nens amb discapacitat o amb molts nens poden retirar-se als 50 anys, cinc anys abans de l'edat de jubilació estipulada (55 anys).^[2]

A partir de 2004, la llei electoral de l'Uzbekistan exigeix que els partits polítics nomenin almenys el 30% de dones candidates al parlament. No obstant això, la subrepresentació de la dona és endèmica en tots els nivells de govern.^[3]

Uzbekistan té sufragi universal;^[2] però, segons dades de les enquestes realitzades pel Centre d'Opinió Pública, «el 64% de les dones urbanes i el 50% de les dones rurals consideren que els homes tenen més oportunitats per implementar els seus drets en l'àmbit polític».^[2]

El matrimoni forçat pel rapte de núvies es produeix en parts del país, especialment a Karakalpakstan.^[18] Es creu que els raptes de la núvia estan lligats a la inestabilitat econòmica. Mentre que les noces poden ser costoses de forma prohibitiva, els raptes eviten tant el cost de la cerimònia com pagar el preu de la núvia.^[19] Alguns erudits informen que els homes menys desitjats, amb educació inferior o amb problemes de drogues o alcohol tenen més probabilitats de raptar a les seves núvies.^[20]

• Dilorom Saidaminova

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dones a l'Uzbekistan