Districte de Bačka del Nord

Észak-bácskai körzet (hu)
Localització
46° 05′ 54″ N, 19° 40′ 12″ E / 46.0983°N,19.67°E / 46.0983; 19.67
Estat	Sèrbia
Província autònoma	Voivodina
Capital	Subotica
Conté la subdivisió	Bačka Topola Municipality (en) City of Subotica (en) Mali Iđoš Municipality (en)
Població humana
Població	186.906 (104,77 hab./km²)
Llengua utilitzada	croat hongarès
Geografia
Superfície	1.784 km²
Creació	29 gener 1992
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	RS-01
Lloc web	severnobacki.okrug.gov.rs

El Districte de Bačka del Nord (en serbi:Севернобачки округ, Severnobački okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord del país. Es troba a la regió geogràfica de Bačka, a la província autònoma de la Voivodina. Té una població de 186.906 habitants, i la seva seu administrativa es troba a Subotica.

En serbi el districte es coneix com a Севернобачки округ o Severnobački okrug, en croat com a Sjevernobački okrug, en hongarès com a Észak-bácskai körzet, en eslovac com a Severobáčsky okres, en romanès com a Districtul Bacica de Nord, i en rutè com a Сивернобачки окрух.

El districte està format pels següents municipis:

• Subotica (en hongarès: Szabadka)
• Bačka Topola (en hongarès: Topolya)
• Mali Iđoš (en hongarès: Kishegyes)

La composició ètnica del districte és la següent:

Segons el cens del 2002, les llengües habituals de la població del districte són:

• Hongarès = 88.464 (44,20%)
• Serbi = 88.323 (44,13%)
• Croat = 9.106 (4,55%)
• Altres.

Segons el cens del 2002, les religions dels habitants del districte eren

• Catolicisme = 117.456 (58,69%)
• Església Ortodoxa = 55,028 (27,50%)
• Protestantisme = 9,844 (4,92%)
• Altres.

El 2002, dos municipis tenien majoria ètnica hongaresa: Bačka Topola (58,94%) i Mali Iđoš (55,92%), mentre que un municipi (Subotica) era ètnicament mixt. La població de Subotica es compon de: hongaresos (38,47%), serbis (24,14%), croats (11,24%), bunjevci (10,95%), iugoslaus (5,76%), montenegrins (1,25%), i altres.

Pel que fa a les comunitats locals, 20 tenen majoria hongaresa, 15 majoria sèrbia, 7 majoria croata/bunjevci, 1 majoria montenegrina i 2 tenen població mixta, amb majoria relativa hongaresa.

Al segle IX l'àrea va ser governada pel duc búlgaro-eslau Salan. Del segle xi al XVI, durant l'administració del Regne d'Hongria, el territori va estar dividit entre el Comtat de Bács-Bodrog, el Comtat de Csongrád i la regió de Kunság. El 1526-1527,l'àrea va ser administrada per un governador serbi independent, l'emperador Jovan Nenad, mentre que durant l'administració otomana (segles XVI-XVII) va formar part del Sanjak de Segedin.

Durant l'administració dels Habsburg (segle XVIII), el territori es dividia en el Comtat de Batsc, el Comtat de Bodrog i la Frontera Militar. Els dos comtats es van unir en un sol comtat, el Comtat de Batsch-Bodrog al segle xviii. Des de l'abolició de la secció de Theiß-Marosch de la Frontera Militar l'any 1751, part d'aquest territori es va incloure també al comtat de Batsch-Bodrog. Cap al 1850, l'àrea formava part del districte de Sombor i després de 1860, la zona es va tornar a incloure al comtat de Batsch-Bodrog.

Durant l'administració del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) l'àrea va formar part del comtat de Novi Sad (1918-1922), l'Oblast de Bačka (1922-1929), i la Banovina del Danubi (1929-1941).

Durant l'ocupació germano-hongaresa (1941-1944), l'àrea va ser inclosa al Comtat de Bács-Bodrog. Des de 1944, el territori va formar part de la Voivodina Autònoma Iugoslava. El districte actual va ser definit el 29 de gener de 1992.

Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Bačka del Nord

Districtes de la República de Sèrbia
Ciutat de Belgrad	Belgrad
Voivodina	Bačka de l'Oest Banat del Sud Bačka del Sud Banat del Nord Bačka del Nord Banat Central Sírmia
Sèrbia Meridional i Oriental	Bor Braničevo Zaječar Jablanica Nišava Pirot Podunavlje Pčinja Toplica
Kosovo i Metohija	Kosovo Kosovska Mitrovica Kosovo-Pomoravlje Peć Prizren Divisió de la MINUK Gjilani Gjakovë Mitrovica Pejë Prizreni Pristina Ferizaj
Šumadija i Sèrbia Occidental	Zlatibor Kolubara Mačva Moravica Pomoravlje Raška Rasina Šumadija
Municipis i ciutats de Sèrbia · Municipis i ciutats de Sèrbia · Regions estadístiques de Sèrbia Història: Districtes del Principat de Sèrbia Districtes del Regne de Sèrbia