La dispersió de Thomson és la difusió de radiació electromagnètica, com per exemple els raigs X, sobre una partícula lliure (no lligada a cap àtom) carregada, generalment un electró, que es produeix quan l'energia del fotó és petita en comparació a l'energia equivalent de la massa en repòs de la partícula. Aquesta difusió va ser explicada l'any 1906 pel físic anglès Joseph John Thomson (1856 - 1940).^[1] La difusió Thomson és un dels règims particulars de l'anomenat efecte Compton.

Aquesta difusió s'efectua per a les energies febles, la radiació electromagnètica és absorbida i després tornada a ser emesa per la partícula. Durant aquesta interacció l'energia transmesa a la partícula carregada pel fotó és negligible, ja que l'energia dels fotons no sobrepassa els 45 keV, es tracta doncs d'una dispersió elàstica. La direcció de propagació de l'ona electromagnètica associada al fotó canvia sense disminució de l'energia. Aquesta dispersió és similar a la difusió de Rayleigh amb la diferència que aquesta darrera s'efectua per partícules carregades lligades a àtoms.

Per les altes energies, aquest tipus de dispersió esdevé negligible en comparació a la dispersió Compton.

• Fórmula de Klein-Nishina

• Rennie, Richard; Law, Jonathan. A Dictionary of Physics (en anglès). Vuitena edició. Oxford University Press, 2019. ISBN 978–0–19–882147–2. 

Radiació còsmica de fons (CMB)
Descobriment de la radiació CMB · Cronologia de l'astronomia CMB
Efectes	Variància còsmica Amortiment de difusió Recombinació Efecte Sachs–Wolfe Efecte Siuniàev-Zeldóvitx Dispersió de Thomson	Imatge del CMB amb 4 anys d'exposició (2018) feta per la Planck.
Experiments	Espai COBE Planck RELIKT-1 WMAP Globus Archeops ARCADE BOOMERanG EBEX MAXIMA QMAP Spider TopHat Terrestre ABS ACBAR ACT AMI AMiBA APEX ATCA BICEP BICEP2 BICEP3 BIMA CAPMAP CAT CBI CLASS COSMOSOMAS DASI Keck Array MAT OVRO POLARBEAR QUaD QUBIC QUIET QUIJOTE Saskatoon SPT SZA Tenerife VSA
Portal d'astronomia