Deloryita
Fórmula química	Cu₄(UO₂)(MoO₄)₂(OH)₆
Epònim	Jean Claude Delory (en)
Localitat tipus	Mina Cap Garonne, Le Pradet, Var, Provença – Alps – Costa Blava, França
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.FL.85
Nickel-Strunz 9a ed.	4.FL.85
Dana	48.3.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	verd fosc a negre
Duresa	4
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,900 nβ = 1,930 nγ = 1,960
Birefringència	δ = 0,060
Angle 2V	mesurat: 90°, calculat: 88°
Dispersió òptica	no observada
Impureses comunes	S, Al
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1990-037
Any d'aprovació	1992
Símbol	Dlo
Referències	[1]

La deloryita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del col·leccionista de minerals Jean Claude Delory (1953–), qui va descobrir l'exemplar.

La deloryita és un òxid de fórmula química Cu₄(UO₂)(MoO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la deloryita pertany a «04.FL: Hidròxids (sense V o U), amb H2O+-(OH); làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: trebeurdenita, woodallita, iowaïta, jamborita, meixnerita, fougerita, hidrocalumita, kuzelita, aurorita, calcofanita, ernienickelita, jianshuiïta, woodruffita, asbolana, buserita, rancieïta, takanelita, birnessita, cianciul·liïta, jensenita, leisingita, akdalaïta, cafetita i mourita.

Va ser descoberta a la mina Cap Garonne, situada a la localitat de Lo Pradet, al departament de Var (Provença – Alps – Costa Blava, França). També ha estat descrita a la localitat de Rabejac, al departament francès de l'Erau (Occitània). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.