El defecte màssic és la diferència entre la suma de les masses en repòs dels nucleons lliures i la massa en repòs d'un nucli atòmic constituït per aquests nucleons.^[1]

El càlcul del defecte de massa es pot dur a terme mitjançant la següent equació:

${\displaystyle \Delta m=Z\cdot m_{p}+(A-Z)\cdot m_{n}-m_{X))$

on:

• ${\displaystyle \Delta m}$ és el defecte de massa.
• ${\displaystyle Z}$ és el nombre atòmic, o nombre de protons presents al nucli atòmic.
• ${\displaystyle m_{p))$ és la massa del protó en repòs, 1,672 623 × 10^–27 kg.
• ${\displaystyle A-Z}$ és la diferència entre el nombre màssic, A, que correspon al nombre total de nucleons, menys el nombre atòmic, Z, això és el nombre de protons; que equival al nombre de neutrons del nucli.
• ${\displaystyle m_{n))$ és la massa del neutró en repòs, 1,674 929 × 10^–27 kg.
• ${\displaystyle m_{X))$ és la massa del nucli ${\displaystyle _{Z}^{A}X}$.^[2]

Tots els nuclis estables tenen una massa inferior a la massa dels nucleons (protons i neutrons) per separat. Aquesta massa que es perd en el procés de formació d'un nucli a partir dels nucleons que l'integren correspon a l'energia de lligadura nuclear. La relació entre energia i massa s'obté aplicant l'equació d'equivalència massa-energia d'Einstein:

${\displaystyle E_{b}=\Delta m\cdot c^{2))$

on:

• ${\displaystyle E_{b))$ és l'energia de lligadura nuclear, en joules.
• ${\displaystyle \Delta m}$ és el defecte de massa, en quilograms.
• ${\displaystyle c}$ és el valor de la velocitat de la llum al buit, 299 792 458 m/s.^[2]