Dani Karavan
Dani Karavan (Tel Aviv, 7 de desembre de 1930 - Tel Aviv, 29 de maig de 2021) fou un artista plàstic i escultor israelià. Fou el primer estranger a rebre el Premi Nacional de Cultura atorgat per la Generalitat de Catalunya.[1][2]
Biografia
[modifica]Karavan va començar la seva formació a l'edat d'onze anys a l'Acadèmia de Belles Arts de Bezalel a Jerusalem, Fou membre del Quibut Harel, del qual fou membre fundador el 1948, fins al 1955. El 1956 es va traslladar a Itàlia per continuar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència i, més endavant, a l'Académie de la Grande Chaumière de París. Des d'aquell moment, no ha deixat de rebre reconeixements tant en l'àmbit nacional com internacional, i ha rebut nombrosos premis.[3][4]
Entre els premis rebuts es troben el Premi d'Israel d'escultura el 1977 i el Premi Praemium Imperiale d'Escultura, que li fou atorgat per l'Associació Japonesa d'Art de Tòquio el 1998.[5]
Un dels darrers reconeixements internacionals va ser el 2016 a Catalunya on va rebre el Premi Nacional de Cultura per l'obra Passatges, integrada al paisatge fronterer de Portbou, en homenatge al filòsof alemany, d'origen jueu, Walter Benjamin,[6] a la seva vida i tràgic final en aquesta població on, després d'una dura travessa a peu pels Pirineus, se suïcidà el 26 de setembre de 1940. El Memorial vol simbolitzar els valors humans de cultura i de pau, en memòria de tots els que fugen a la recerca de llibertat. L'encaix d'aquesta obra al paisatge i el seu significat s'ha convertit en un pol d'atracció d'intel·lectuals i visitants d'arreu del món.[7]
Obra i significació
[modifica]
Karavan ha estat un artista compromès amb la seva obra a encàrrecs públics i vincula el seu treball a la promoció de la pau a tot el món.[3] En aquest sentit, un exemple de la seva obra compromesa és la creació de la Plaça de la Tolerància, una donació feta a la UNESCO per l'estat d'Israel i l'artista, que fou inaugurada l'1 de maig 1996, dedicada a la promoció de la Pau per part d'aquesta organització i en homenatge al primer ministre israelià Yitzhak Rabin, actor destacat per la Pau a l'Orient Mitjà, assassinat el 4 novembre 1995.[8]
Des de principis dels anys seixanta, Karavan ha dissenyat escenografies per a teatre, dansa i òpera. Així, entre 1960 i 1973 s'encarregà del disseny d'escenografies per a la Companyia de Dansa Inbal i Bat Sheva Dance Company d'Israel i per a la Martha Graham Dance Company de Nova York. El 1991 va participar en la primera Biennal d'Arquitectura de Venècia, a Itàlia, amb el Pavelló d'Israel. Entre el 1993 i el 1995 treballà en Ma'ayan, una escultura ambiental dedicada a les víctimes d'Hiroshima, al Museu d'Art de Miyagi, a Sendai, al Japó. L'any 2000, una de les seves darreres obres fou Way of Peace, una escultura que es va convertir en una fita en l'art ambiental, a Nitzana, a Israel, prop de la frontera amb Egipte. Aquell mateix any fou anomenat membre de l'Accademia delle arti del disegno d'Itàlia.[5]
Una de les seves obres més espectaculars és Axe Majeur, obra monumental d'art natura, situada en el departament de Val-d'Oise a França.[9] El treball començà a ser dissenyat el 1980. Aquesta obra ha continuat durant més de 30 anys i encara no es pot considerar acabada.[10][11]
Karavan fou, mitjançant l'art, un destacat promotor de la tolerància i la defensa dels drets humans, especialment a l'Orient Mitjà.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Oca, Jonathan «Dani Karavan, el primer estranger a rebre un Premi Nacional de Cultura». Nació Digital, 08-06-2016 [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «S'ha mort l'artista Dani Karavan, autor del memorial en homenatge a Walter Benjamin a Portbou». VilaWeb, 29-05-2021 [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 UNESCO. «Dani Karavan». Honorary and Goodwill Ambassadors. Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura, 01-06-2009. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «Israeli University Honors Environmental Sculptor Dani Karavan». Ben-Gurion University of the Negev, 01-06-2009. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ 5,0 5,1 Lucie-Smith, Edward. «Dani Karavan». Praemium Imperialeː Laureates. Japan Art Association. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ Loste, Josep Maria. «Dani Karavan, Premi Nacional de Cultura 2016». Indirecte.cat. Catmèdia Global, 18-06-2016. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «Dani Karavan guardonat amb el Premi Nacional de Cultura 2016 pel Memorial Passatges de Portbou». Empordà, 06-06-2016 [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «Karavan, Dani (1930-). Plaza de la Tolerancia. Instalación urbana». La colección de obras de arte. UNESCO. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ Mollard, Claude; Lefebvre, Dominique (Pref.). La saga de l'axe majeur : Dani Karavan à Cergy-Pontoise. Cergy-Pontoise: Beaux Arts magazine, 2011. ISBN 978-2842787813.
- ↑ «Sculptor and Painter Dani Karavan Still Hopes to Finish One Monumental Project», 15-08-2013. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «Parcours architecture». 'Axe Majeur'. [Consulta: 6 febrer 2017].
Bibliografia
[modifica]- Restany, Pierre. Dani Karavan. Múnic: Prestel, 1992. ISBN 3791312375.
- Brockhaus, Christoph. Dani Karavan: Ma'alot: Museumsplatz Köln 1979-1986. Köln: Museen des Stadt Köln, 1986.
Enllaços externs
[modifica]| 1995-2012 | |
|---|---|
| Des de 2013 | |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
