Dagoll Dagom
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre |
| Història | |
| Creació | 1974 |
| Lloc web | dagolldagom.com |
  | |
Dagoll Dagom és una companyia de teatre catalana creada l'any 1974 pel director i poeta Joan Ollé.
Segons Joan Lluís Bozzo el nom va ser idea de Joan Ollé, i era el so amb el qual anomenava els estris d'anar a escola,[1] i va sorgir la idea en un bar proper a la Gran Via.[2]
La dirigeixen Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel.[3] La majoria dels espectacles que han estrenat són musicals, però també han creat sèries de televisió d'èxit, com Oh! Europa i La memòria dels Cargols. N'hi ha nombrosos discs amb les bandes sonores. La primera obra que presentaren fou Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, basada en poemes de Rafael Alberti. L'any següent estrenaren una escenificació sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit, Nocturn per a acordió, amb música de Ramon Muntaner i la col·laboració de Lluís Llach. No hablaré en clase, de l'any 1975, representà la professionalització definitiva de la companyia i el salt al gran públic. Però l'obra que va suposar una inflexió en la trajectòria de Dagoll Dagom fou Antaviana, del 1978, un pas definitiu cap al teatre musical i una de les més celebrades i conegudes de la companyia. Es basa en contes de Pere Calders i en les músiques "galàctiques" de Jaume Sisa. Una altra obra musical molt celebrada de la companyia fou Flor de nit, obra ambientada en un cabaret de l'avinguda del Paral·lel a la Barcelona dels anys previs a la Guerra Civil espanyola. El 2015 van rebre el Premi Joan Coromines.[4] El juny del 2022, en una entrevista a la Cadena ser, Anna Rosa Cisquella anuncia que es tornarà a representar l'emblemàtica Mar i cel al 2024 i, probablement, aquesta obra servirà com a cloenda de la seva vida professional, així com l'acte de clausura de la companyia.[5] Mar i cel és una obra de teatre emblemàtica, escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i estrenada aquell any al Teatre Romea de Barcelona; es tracta d'una tragèdia romàntica de la primera etapa de l'autor.
Obres
[modifica]
- Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos (1974)
- Nocturn per a acordió (1975)
- No hablaré en clase (1977)
- Antaviana (1978)
- Nit de Sant Joan (1981)
- Glups! (1983)
- Antaviana (1985) reposició
- El Mikado (1986)
- Quarteto da cinque (1987)
- Mar i Cel (1988)
- Flor de nit (1992)
- Historietes (1993)
- T'odio, amor meu (1995)[7]
- Pigmalió (1997)
- Els Pirates (1997)[8]
- Cacao (2000)
- Poe (2002)
- La Perritxola (2003)
- Mar i Cel (2004) reposició
- El Mikado (2005) reposició
- Boscos endins (2007)
- Aloma (2008)
- Nit de Sant Joan (2010)
- Cop de rock (2011)
- La família irreal (2012)
- Super3: El Musical (2013)
- Mar i Cel (2014) reposició
- Scaramouche (2016)
- Maremar (2018)
- La tendresa (2019)
- T'estimo si he begut (2020)
- Bye Bye Monstre (2021)
- L'alegria que passa (2023)
- Oh! Europa (1993)
- Oh! Espanya (1996)
- La memòria dels Cargols (1999)
- Psico express (2001)
- La sagrada família (2010)
Referències
[modifica]- ↑ «Còmics Show - Teatre musical 01:16:50». CCMA. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Ollé, Joan «Què vol dir Dagoll-Dagom?». Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 37, 2003, pàg. 203-204. Arxivat de l'original el 2023-09-30 [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Cervera, Marta. «El adiós de Dagoll Dagom, buque insignia del musical en catalán: 'El veneno del teatro es algo real, existe'» (en castellà), 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Carme Junyent, Màrius Serra i Dagoll Dagom, premis Joan Coromines 2015. Vilaweb, 4/5/2015. Arxivat 2015-07-20 a Wayback Machine.
- ↑ Redacció. «Dagoll Dagom tornarà a representar 'Mar i cel' el 2024 i després tancarà». Vilaweb, 02-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-02. [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ «Teatre». Lloc web oficial. Dagoll Dagom. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2014. [Consulta: 16 juliol 2014].
- ↑ diversos autors. La representació teatral. Editorial UOC, 2011, p. 284. ISBN 849788311X.
- ↑ Martínez, Sandra. ««Els pirates», un divertiment d'humor blanc». dBalears, 06-09-1998. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2022. [Consulta: 24 abril 2022].
- ↑ «Televisió». Lloc web oficial. Dagoll Dagom. Arxivat de l'original el 20 de novembre 2014. [Consulta: 16 juliol 2014].
Enllaços externs
[modifica]- Dagoll Dagom - Lloc web oficial
- El millor dels temps: "Maremar": l'evolució de Dagoll Dagom a "El millor dels temps" de Catalunya Música
.svg)
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
