Curtiss P-40 Warhawk
 Hawk 87A-3 (Kittyhawk Mk IA) Número de sèrie AK987, a un museu. Aquest exemplar pertanyia a un grup de caça (l'antiga "Tigres Voladors"). Es troba al Museu Nacional de la USAF | |
| Tipus | Caça-bombarder |
|---|---|
| Fabricant | Curtiss-Wright Corporation Buffalo, Nova York |
| Estat | Estats Units d'Amèrica  |
| Dissenyat per | Donovan Berlin |
| Basat en | Curtiss P-36 Hawk (en)  |
| Primer vol | 14 d'octubre de 1938 |
| Dimensions | 3,20 m ( ) × 11,37 m ( ) × 9,50 m ( ) default |
| Velocitat màxima | 563 km/h a 15.000 peus (4.500 m) |
| Pes en buit | 2.800 kg |
| Pes màxim | 4.000 kg |
| Abast | 1.850 km |
| Armament habitual | 6 metralladores Browning de 12,7 mm, amb 281 dispars cada una i una bomba de 226 Kg i dos de 45 Kg.
|
| En servei | - 1958: FAB (Brasil) |
| Ús | caça de superioritat aèria |
| Operador/s | |
| Altres usuaris | Royal Air Force, Royal Australian Air Force, Royal Canadian, i altres |
| Producció | 1939–1944 |
| Construïts | 13,738 |
| Cost unitari | US 44,892$ el 1944 |
| Variants | Curtiss P-36, Curtiss XP-46 |
El Curtiss P-40 Warhawk va ser un avió americà de combat d'un sol motor, d'un sol seient, tot de metall que va volar per primera vegada el 1938.
L'avió
[modifica]Va ser utilitzat per les forces aèries de 28 països, inclosos els de la majoria de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial, i va romandre en el servei de primera línia fins al final de la guerra. El novembre de 1944, quan va finalitzar la producció del P-40, havien estat construïts 13.738 aparells,[1] tots a la planta principal de producció Curtiss-Wright Corporation a Buffalo, Nova York.
El disseny del P-40 era una modificació de l'anterior Curtiss P-36 Hawk,[2] fet que va permetre reduir-ne el temps de desenvolupament i la seva ràpida entrada en producció i servei operatiu.
Warhawk és el nom que el Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units va donar-li a tots els models, essent el nom oficial en els Estats Units per a tots els P-40. La Commonwealth britànica i les forces soviètiques van usar el nom de Tomahawk pels models equivalents a la categoria P-40B i P-40C, i el nom Kittyhawk per als models equivalents a la categoria P-40D i totes les variants posteriors.
La manca d'un compressor de dues etapes en els P-40 els va fer inferiors als aparells Messerschmitt Bf 109 o als Focke-Wulf Fw 190 de la Luftwaffe i van ser utilitzats rarament en les operacions al nord-oest d'Europa. Entre 1941 i 1944, però, els P-40 van tenir un paper crític amb les forces aèries aliades en tres teatres principals de la guerra: nord d'Àfrica, el Sud-oest del Pacífic i la Xina. També van tenir un paper important en l'Orient Mitjà, Sud-est d'Àsia, Europa de l'Est, Alaska i Itàlia. El rendiment a gran alçada dels P-40 no va ser tan crític en aquests escenaris, on van servir com caces de superioritat aèria, escorta de bombarders i caces bombarders.
Els P-40 van entrar en combat per primera vegada amb els esquadrons britànics de la Força Aèria del Desert (DAF) a l'Orient Mitjà i les campanyes del nord d'Àfrica, el juny de 1941. L'esquadró 112 de la Royal Air Force va ser dels primers a operar Tomahawks, al nord d'Àfrica. També van ser els primers avions aliats a pintar-hi "boques de tauró", tot imitant dissenys semblants presents en caces Messerschmitt Bf 110 alemanys.[3]
En els teatres on el rendiment d'alçada era menys important, els P-40 van demostrar ser combatents eficaços. Tot i que en la postguerra van guanyar la reputació de tenir un disseny mediocre, apte només per al suport aeri proper, els estudis més recents - incloent l'examen dels registres de cada un dels esquadrons aliats - indica que els P-40 van funcionar sorprenentment bé com un caça de superioritat aèria. Els P-40 oferien l'avantatge addicional del seu baix cost, que els va mantenir en producció com un lluitador d'atac a terra temps després d'haver quedat obsolet en la superioritat aèria.
Referències
[modifica]- ↑ Murphy, Justin D. Military aircraft, 1919-1945 : an illustrated history of their impact. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2009, p. 83. ISBN 978-1-85109-498-1.
- ↑ «Curtiss P-40E Warhawk (Kittyhawk IA)». Smithsonian Institution. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ Campbell, Jerry L. Messerschmitt Bf 110 Zerstörer in action. Carrollton, Texas: Squadron/Signal Publications, 1977, p. 14. ISBN 0-89747-029-X.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
