For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Cristianització dels eslaus.

Cristianització dels eslaus

Postal paneslava que representa els Sants Ciril i Metodi, els "apòstols dels eslaus".

Els eslaus van ser cristianitzats en diverses onades que van des del segle vii al segle xii. En termes generals, els monarques dels eslaus del sud va adoptar el cristianisme al segle ix, el eslaus orientals al segle x, i el eslaus occidentals entre el IX i el XII. Als Sants Ciril i Metodi (fl. 860-885) se'ls atribueix el títol d'«apòstols dels eslaus», després d'haver introduït el ritu bizantinoeslau (litúrgia paleoeslava) i l'alfabet glagolític, el conegut alfabet eslau antic i base per a l'alfabet ciríl·lic arcaic.

L'acceptació del cristianisme es va produir, al principi, de manera voluntària, però més tard es va posar en pràctica la coacció legal, i fins i tot la violència.[1]

Les diferents nacions eslaves van rebre el cristianisme en diferents moments: eslovens al segle vii, txecs, croats, búlgars i serbis al segle x, polonesos i eslaus orientals al segle x i els pomeranis només al voltant del 1168.[2] L'acceptació massiva del cristianisme entre el eslaus del sud va començar amb l'assentament a la península balcànica, però més tard es va reprendre l'activitat missionera organitzada pels romans d'Orient.

Des de Constantinoble, a les darreries del segle ix, els monjos Ciril i Metodi van començar la seva missió apostòlica a Europa Central, per a la qual utilitzaren l'antic eslau. Aquesta innovació - en aquella època el grec era la llengua de l'Església Ortodoxa - va ajudar els eslaus que s'havien establert als Balcans a acceptar l'ortodòxia, i des dels anys 80 del segle x, va permetre adreçar-se a part del poble de la Rus, dirigida per Vladímir, Gran Príncep de la Rus de Kíev.[3]

Rebre el cristianisme va tenir unes conseqüències particularment transcendentals: la divisió del món entre els dos cercles de la civilització eslava - l'est i l'oest, va provocar la divisió de l'Església cristiana en les seves dues parts principals - cristianisme ortodox i catolicisme.[2]

Referències

[modifica]
  1. Louis Léger, la mitologia eslava, consultat el 23/4/2013 (serbi)
  2. 2,0 2,1 Predrag Piper, Introducció a l'eslavística 1. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. Consultat el 23/4/2013 (serbi)
  3. Rusko pravoslavlje, Kembridžova ilustrovana istorija religije pàg. 242), Stylos, Novi Sad, 2006. ISBN 86-7473-281-X (bosnià)

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Cristianització dels eslaus
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?