Cop d'estat a Ruanda de 1973
| ||||
| ||||
| Tipus | cop d'estat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 5 juliol 1973 | |||
| Localització | Kigali (Ruanda) | |||
| Estat | Ruanda | |||
| Causa | Conflicte continuat entre hutus i tutsis | |||
| Efectes | Dictadura militar de Juvénal Habyarimana | |||
| Morts | 86 | |||
.jpg)
El cop d'estat de 1973 a Ruanda, també conegut com a Cop del 5 de juliol va ser un cop militar encapçalat per Juvénal Habyarimana, llavors Cap d'Estat Major de l'Exèrcit Ruandès contra el President de la República de Ruanda Grégoire Kayibanda,[1] que governava de manera autoritària des de la independència del país en 1962, en virtut d'una dictadura de partit únic. Va ocórrer el 5 de juliol de 1973 i va ser un cop no sagnant.[1]
Desenvolupament
[modifica]Antecedents i causes
[modifica]Encara sota el domini belga entre 1950 i 1960, el ressentiment cap al govern colònia i l'elit tutsi entre la majoria hutu havia augmentat, donant lloc a la fundació del partit Parmehutu per Grégoire Kayibanda en 1957, amb intencions d'enderrocar la monarquia tutsi de Kigeli V i donar-li el control total als hutus. Això es va aconseguir mitjançant eleccions i un referèndum que va abolir la monarquia en 1961, però l'absència d'una oposició tutsi efectiva va portar a tensions regionals entre els polítics hutus. Els polítics del centre i del sud tenien una posició privilegiada dins del partit, i s'oposaven als subrepresentats del nord.[2]
En els mesos previs al cop, el president Kayibanda havia intensificat la persecució governamental cap als tutsis mitjançant comitès hutus per vigilar que es complissin les "normes ètniques",[3] la qual cosa va afeblir i va aïllar econòmica i diplomàticament a Rwanda, sobretot davant la veïna Uganda, que tenia una gran població de tutsis en l'exili. En conseqüència, el cop va ser recolzat per gran part de la població urbana de Rwanda i pres amb indiferència per la població rural.[4]
Conseqüències
[modifica]Immediatament després del cop, Habyarimana va prohibir tots els partits polítics (que ja estaven prohibits de totes maneres des de 1965), i en 1974 va crear el seu propi partit únic, el Moviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament.[5] Mentre que el cop en si es va produir sense violència ni pèrdua de vides, entre 1974 i 1977, a conseqüència del mateix, cinquanta-sis ex-caps polítics de Ruanda van ser assassinats. Kayibanda va morir a la presó en 1976, considerant-se com a causa de la seva mort la inanició.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Prunier, 1998, p. 61.
- ↑ Rwanda en la Enciclopèdia Britànica. (en anglès)
- ↑ Prunier, 1998, p. 75; 60.
- ↑ Prunier, 1998, p. 75.
- ↑ Prunier, 1998, p. 76.
- ↑ «Mission d'information sur le Rwanda» (en francès).
Bibliografia
[modifica]- Prunier, Gérard. The Rwanda Crisis: History of a Genocide (en anglès). Hurst, 1998. ISBN 978-1-85065-372-1.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
