Conrad Nagel

Biografia
Naixement	16 març 1897 Keokuk (Iowa) (en)
Mort	24 febrer 1970 (72 anys) Nova York
Causa de mort	malaltia
Formació	Des Moines College (en)
Activitat
Ocupació	actor de cinema, presentador de televisió, actor de televisió, actor de teatre, director de cinema
Període	Segle XX
Activitat	1918 -
Família
Cònjuge	Lynn Merrick (1945–1948)
Premis  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood

Conrad Nagel (Keokuk (Iowa), 16 de març de 1897– Nova York, 24 de febrer de 1970,^[1] va ser un actor de cinema, teatre i televisió. Entre les pel·lícules més destacades en que va participar hi ha “London After Midnight” (1927), “The Kiss” (1929) i “The Divorcee” (1930). Va ser un dels actors fundadors de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques^[2] de Hollywood de la que va ser president entre 1932 i 1933.^[1]

Nagel era fill de Frank Nagel, music^[3] i de Frances Murphy, cantant. Amb la idea de ser arquitecte inicialment es va matricular en cursos d’art a Iowa.^[3] Va estudiar oratòria al Highland Park College^[4] on el seu pare era el degà del departament de música.^[5] Després de graduar-se el 1914 va fer diferents feines com paleta o conserge d’hotel^[5] i va començar a actuar per una companyia de Des Moines per cinc dòlars a la setmana.^[6] El 1916 treballava en el món del vodevil en cercles de Nova York i més tard aconseguí alguns papers a Broadway.^[7] Després del seu pas per marina amb el USS Seattle^[5] durant la Primera Guerra Mundial, tornà al mon del teatre amb un petit paper a Broadway en l’obra “Forever After” en la temporada 1918-19.^[6] Aquell mateix any va fer el seu debut cinematogràfic a “Little Women” (1919) i el seu primer paper important reconegut fou com a partenaire d’Anna Q. Nilsson a “The Fighting Chance” (1920). Tot i que tingué una llarga carrera de 40 anys, aquesta mai va ser gaire valorada.^[6] El juny de 1919^[5] es va casar amb Ruth Emily Helms amb qui tingué una filla.^[8] Més tard es casaria amb Lynn Merrick i posteriorment amb Michele Coulson.^[9] El 1927 va signar un contracte per a la Warner, companyia amb qui romangué fins el 1939.^[7] Amb l’arribada del sonor, la seva bona dicció el permeté tenir moltes ofertes com a actor o narrador, com a "The Terror " (1928).

Fora de la pantalla va ser co-fundador de l’Acadèmia de Hollywood i del Sindicat d'Actors de Cinema i treballà per a la Motion Picture Relief Fund, feina per la que fou reconegut amb un Oscar honorífic de l’Acadèmia. Més tard retornà a Broadway però també intervingué en multitud de programes de ràdio i televisió.