Competició de parc
 | |
| Esport | surf de neu i esquí acrobàtic  |
|---|---|
| Tipus | esquí acrobàtic i surf de neu lliure |
La competició de parc[1] (en anglès, slopestyle) és una disciplina esportiva de l'esquí, el surf de neu[2] i el ciclisme de muntanya.[3] Consisteix en executar els trucs més tècnics i difícils possibles durant el descens aconseguint la major altura en els salts. Guanya qui mostra una major varietat i dificultat de trucs en els salts.[4]
La competició de parc és un dels esdeveniments més populars del calendari dels X Games d'Hivern. Va esdevenir esport olímpic als Jocs Olímpics d'hivern 2014 a Sotxi.[5] Els primers campions olímpics en la modalitat d'esquí foren la canadenca Dara Howell[6] i l'estatunidenc Joss Christensen.[7] I en la modalitat de surf de neu resultaren vencedors Jamie Anderson[8] i Sage Kotsenburg, ambdós estatunidencs.[9]
Material
[modifica]Per al surf de neu no fa falta una taula específica, però per a l'esquí es necessiten uns esquís de doble espàtula. Aquests permeten esquiar i recepcionar els salts d'esquena (switch) sense risc que es clavin les cues a la neu.
Terreny
[modifica]Es practica en unes pistes especialment preparades, anomenades snowparks, i consten de diversos tipus de rampes i obstacles repartits de forma específica al llarg del circuit. L'objectiu dels riders és aprofitar els salts i els mòduls per a realitzar els millors trucs possibles durant el descens. Aquests salts poden oscil·lar entre els 6 i 25 m de longitud entre la rampa de sortida i la recepció. Alguns mòduls comuns són els kickers i les baranes (jibs) de totes les formes i grandàries, des de rectes i llargues fins amb forma d'arc de Sant Martí. Les baranes requereixen una cura especial ja que cal polir-les i encerar-les perquè als riders no se'ls enganxin els cantells en entrar en contacte amb la superfície metàl·lica. Aquests obstacles s'empren per a realitzar trucs en l'entrada, durant i en la sortida del mòdul.
Obstacles
[modifica]Un mòdul similar a la barana és el calaix, que és una caixa de fusta o metall la superfície del qual està recobert per un material lliscant, normalment plàstic. Això permet als riders pujar al calaix, lliscar-hi a sobre i caure de nou a la neu completant la línia de trucs. Encara que aquests són els mòduls més habituals, als snowparks també s'hi poden trobar obstacles naturals com petits pujols o cornises, i els calaixos i baranes poden adoptar una gran varietat de formes: línia recta, en baixada-pla-baixada, corbats, amb una bifurcació al final, prims, etc. Un altre mòdul són els wallrides, que són parets gairebé verticals per a lliscar sobre elles i realitzar trucs de tot tipus.
Referències
[modifica]- ↑ «Competició de parc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «La Copa del Món d'slopestyle torna a Font Romeu el 2020», 16-09-2019. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «FISE Chengdu Mountain Bike Slopestyle Pro Final». TV3, 17-11-2018. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Snowboard - Copa del Mundo Finales Slopestyle - RTVE.es» (en castellà), 17-03-2018. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Slopestyle Approved For Sochi 2014». GamesBids.com. Arxivat de l'original el 4 de setembre de 2011. [Consulta: 15 octubre 2011].
- ↑ «Ski slopestyle: Canadian Howell still can't believe she won Olympic gold» (en anglès). The Hamilton Spectator, 04-03-2014. ISSN: 1189-9417.
- ↑ «CBC Sports - U.S. skier Joss Christensen wins gold in first-ever men's slopestyle event», 20-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-03-20. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Anderson helps U.S. sweep slopestyle gold» (en anglès), 09-02-2014. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Associated. «American Sage Kotsenburg wins first Sochi gold in Men's Slopestyle», 08-02-2014. [Consulta: 11 abril 2020].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
