For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Coloma Lleal Galceran.

Coloma Lleal Galceran

Plantilla:Infotaula personaColoma Lleal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Coloma Lleal Galceran Modifica el valor a Wikidata
1r abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBadalona
NacionalitatCatalunya
Formació professionalFilosofia i Lletres
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióProfessora universitària i escriptora
ActivitatDes de 1965
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia, narrativa
Nom de plomaColoma Lleal
LlenguaCatalà
Fills2 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Englantina d'or als Jocs Florals de París (1965)
Premi Romà Planas de Memòria Popular (2009)

Coloma Lleal Galceran (Ceuta, 1 d'abril de 1944) és una filòloga, poetessa i professora universitària catalana, sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[1]

Fou la tercera filla d'un marí mercant badaloní. Va néixer a Ceuta mentre la família es trobava en aquesta ciutat i als sis mesos de néixer es tornen a traslladar a Badalona. En finalitzar el batxillerat, entra a treballar en el despatx d'un taller mecànic, on comença a escriure els seus primers poemes, els quals llegeix a la seva germana Teresa. Estudià Filosofia i Lletres, principalment filologies romànica, hispànica i francesa. Esdevingué professora de llengua castellana d'aquesta universitat el 1970 i es doctorà el 1980 i poc després esdevé catedràtica de filologia.[2]

En l'àmbit literari, guanyà l'englantina d'or als Jocs Florals celebrats a París el 1965 amb Plany a quatre veus. Al llarg dels anys ha anat publicant llibres de poesia: Poemes el 1967, Des dels sons el 1987, amb un pròleg del també poeta Joan Argenté, i Com si fos una elegia el 2001. Les seves obres han estat traduïdes al portuguès, al castellà, al francès i al rus. A més, algunes obres escollides també han sigut incloses en obres conjuntes o antologies de poesia catalana. Ha conreat, menys, la narrativa amb L'embat del vent: records d'una vida marinera, que guanyà l'11a edició del Premi Romà Planas de Memòria Popular l'any 2009.

Altrament, ha col·laborat amb artistes com el pintor Josep Uclés i Cifuentes i l'escultor Josep Maria Teixidó Camí.[2] També col·labora en la revista sobre temàtica local badalonina Carrer dels Arbres.[1]

Així mateix, ha escrit llibres de divulgació lingüística d'ensenyament del català com Joglar i Atzavara, i nombrosos articles i llibres científics sobre història de les llengües romàniques, i particularment les de la Península Ibèrica.[2] Ha estat directora del projecte de diccionari de castellà del segle xv en la Corona d'Aragó (DiCCA XV).[3]

Obres

[modifica]

Poesia[1]

Narrativa[4]

  • L'embat del vent. Records d'una vida marinera. Lleida: Pagès, 2009

Textos didàctics[4]

  • Joglar. Barcelona: Barcanova, 1981.
  • Atzavara. Barcelona: Barcanova, 1983.

Llibres científics

  • La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova, 1990.
  • El judezmo: el dialecto sefardí y su historia. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992.
  • Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 2003.

Articles científics[5]

  • «Onomástica comercial barcelonesa» a Revista española de lingüística, 1981.
  • «El panfleto político» a Anuario de filología, 1982
  • «Reflexiones a propósito de un probo decimonónico» a Anuario de estudios filológicos, 1990
  • «El secretario, el nuncio y la difusión del latinismo en el siglo XV» a Lletres asturianes, 1995
  • «Historia de la lengua e historia de la lengua literaria a la luz del catalán de los siglos XVI y XVII» a Epos, 2001
  • «La "desaparición" del aragonés literario» a Iberoromania, 2005
  • «Lematización automática y diccionarios electrónicos» a Oihenart, 2006
  • «El diccionari del castellà del segle xv a la corona d'Aragó del GHCL de la Universitat de Barcelona» a Estudis Romànics, 2008
  • «Enseñanza del español y diacronía a Estudios de lingüística, 2008
  • «La "DICCA-XV" y el estudio de los procesos evolutivos a Revista de Historia de la Lengua Española, 2010
  • «Aragonés y aragonesismos en el DiCCA-XV» a Alzet, 2011
  • «Una fita en la història diatòpica del català» a Serra d'Or, 2015.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Coloma Lleal Galceran al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. 2,0 2,1 2,2 «Coloma Lleal Galceran». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  3. Vegeu la web del diccionari: http://ghcl.ub.edu/diccaxv/
  4. 4,0 4,1 «Obres de Coloma Lleal». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 abril 2015].
  5. «Referències de Coloma Lleal Galceran a Dialnet» (en castellà). Universitat de La Rioja. [Consulta: 22 abril 2015].
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Coloma Lleal Galceran
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?