Claudi Esteva i Fabregat
| Nom original | (es) Claudio Esteva Fabregat  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 novembre 1918 Marsella (França) |
| Mort | 4 setembre 2017 (98 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de les Corts (Barcelona), departament 5, nínxol 3696[1] |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Nacional d'Antropologia i Història Universitat de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, professor d'universitat, historiador, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Madrid Universitat de Barcelona Museu Nacional d'Antropologia d'Espanya El Colegio de Jalisco |
| Membre de | |
| Família | |
| Parella | Berta Alcanyis |
Premis Premi Malinowski (1994) Premi Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2003) | |
Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 11 de novembre de 1918 - Barcelona, 4 de setembre de 2017)[2][3] fou un antropòleg cultural[4] i historiador americanista català.[3]
Biografia
[modifica]Exiliat a Mèxic, abans d'ingressar a la Universitat, treballà en diferents oficis (des de venedor d'articles tèxtils fins a jugador de futbol professional). Entre 1947 i 1953 es formà científicament a l'Escola Nacional d'Antropologia del Museu d'Antropologia de Ciutat de Mèxic, on residí des de 1939 a 1956.[3] El 1952 es graduà en antropologia a l'Escola Nacional d’Antropologia i Història (ENAH), on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. Durant aquesta època entrà en contacte amb el psicoanalista Erich Fromm. S'ocupà de l'estudi de les cultures tolteca i asteca de Mèxic. Un cop retornat de l'exili a Espanya el 1956, es doctorà a Madrid en història d’Amèrica. Fundà i dirigí (1965-68) l'Escola d’Estudis Antropològics i el Centre Iberoamericà d’Antropologia de Madrid. Posteriorment, fou professor agregat d’etnologia (1968) i catedràtic d’antropologia cultural (1972) de la Universitat de Barcelona. Fou també director del Centre d’Etnologia Peninsular de Barcelona i fundà el 1971 la revista Ethnica. Després de la seva jubilació de la càtedra d’antropologia cultural a la Universitat de Barcelona, tornà a Mèxic, on fou professor investigador del Colegio de Jalisco.[4] Des de 1991, també, fou president de l'Associació d'Amistat Mèxic-Catalunya. Claudi Esteva es va casar amb Montserrat Saló Julià, filla de Carme Julià Riqué, amb la qual va tenir tres fills. Posteriorment es tornà a casar amb Berta Alcanyis.[3]
Com a antropòleg i historiador americanista, s'interessà per l'estudi de l'Amèrica prehispana i el període de la conquesta i virreinats. També, fou secretari del grup psicoanalític mexicà dirigit per Erich Fromm entre 1952 i 1956 i col·laborador de l'Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo del CSIC entre 1961 i 1968. Realitzà nombrosos treballs de camp a Mèxic i a Àfrica, i també a Espanya, a Equador, Perú, Estats Units i Guatemala [3]
- El mestizaje en Iberoamérica (1963),
- Sobre el método y los problemas de la antropología estructural (1969)
- Para una teoría de la aculturación en el alto Aragón (1971)
- Antropología y filosofía (1973)
- Antropología industrial (1973)
- Razas humanas y racismo (1975)
- Cultura, sociedad y personalidad (1978)
- Estado, etnicidad y biculturalismo (1984)
- La corona española y el indio americano (1989)
- La identidad catalana contemporánea (2004)
- Oficial de l'Orde al Mèrit per Serveis Distingits del Perú (1967)
- Creu d'oficial de l'Orde del Mèrit Civil d'Espanya (1977)
- Premi Bronislaw Malinowski (1994), considerat el premi més prestigiós en el camp de l'antropologia
- Doctor honoris causa per l'Acadèmia Siculo Normanda de Sicília (1996)
- Premi Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya (2003)
- Doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2017)
Bibliografia
[modifica]- Calvo i Calvo, Lluís «Claudio Esteva Fabregat y la Antropología Española». Anuario de historia de la antropología española. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1993, pàg. 27-34.
Referències
[modifica]- ↑ Localització al cementiri
- ↑ «Mor Claudi Esteva, primer catedràtic d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona», 04-09-2017. [Consulta: 4 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Pasamar Alzuria, Gonzalo; Peiró Martín, Ignacio. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Madrid: Akal, 2002, p. 230-232. ISBN 8446014890. [Consulta: 4 setembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Claudi Esteva i Fabregat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 setembre 2017].
Enllaços externs
[modifica]- «Entrevista amb Claudi Esteva Fabregat sobre antropologia cultural». Ciencia, Vol. 2, Núm. 16, 1982, pàg. 332-339.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
