Cucut reial europeu

Clamator glandarius
Exemplars adult i immadur de cucut reial.
Dades
Pes	9,85 g (pes al naixement) 169 g (pes adult, mascle) 138 g (pes adult, femella)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22683819
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Cuculiformes
Família	Cuculidae
Gènere	Clamator
Espècie	Clamator glandarius (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Protònim	Cuculus glandarius
Distribució

El cucut reial o cucut garser (Clamator glandarius) és una espècie d'ocell de l'ordre dels cuculiformes.

No hi ha dimorfisme sexual. La característica més ressortida rau en la presència d'un plomall erèctil grisenc, i el front i resta del capell, foscos. Destaca també la cua llarga i grisa, amb les plomes escalonades de punta blanca. Dorsalment és bru grisenc clapejat de llunetes blanques, tret que també s'estén a les ales. Les parts inferiors són blanques, bé que al coll són un xic més grogues. Té un vol directe i força potent. Emet uns crits molt estridents, amb escataineigs i notes raspants.

Els joves no mostren plomall i tenen el capell negrós. Per altra banda, són més foscos per sobre i menys clapejats i tenen les ales més castanyes, amb les parts inferiors més groguenques.

És estival als Països Catalans, però d'immigració primerenca. És un ocell força rallador i sociable. Menja moltes erugues de processionàries a la primavera i la seua dieta es diversifica progressivament a mesura que s'acosta l'estiu, època en què pot nodrir-se de sargantanes i de diferents tipus d'invertebrats. Generalment, menja a terra.

El cucut reial i el cucut (Cuculus canorus) són els únics exemplars de l'avifauna ibèrica que presenten el notable i interessant fenomen biològic de la reproducció parasitària, per bé que hi ha alguna petita diferència pel que fa al procés mitjançant el qual ambdues espècies la duen a terme. Als Països Catalans parasita els còrvids, principalment les garses (Pica pica).

Pon un ou o més ous en el niu de l'hoste, els quals són substituïts pels seus. A diferència del cucut, no bandeja cap ou ni pollet del niu, tot i que aquests restaran condemnats a morir de fam.

Els ous són verds blavosos amb taques roges. Neixen després d'una incubació de dotze a catorze dies. Una femella pot pondre fins a setze ous en una temporada.

• Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 151. Manresa: Edicions Intercomarcals, S.A., 1993, ISBN 84-88545-01-0
• Hume, R.: Guía de campo de las aves de España y Europa. Barcelona: Ediciones Omega, 2002 ISBN 84-282-1317-8.

• Descripció del cucut reial. (català)
• BirdLife International (2004). Cucut reial. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 16 de febrer del 2008 (en anglès).