Trist
Cisticola juncidis  | |
|---|---|
.jpg) Cisticola juncidis cisticola | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22713491 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cisticolidae |
| Gènere | Cisticola |
| Espècie | Cisticola juncidis (Rafinesque, 1810) |
| Tipus taxonòmic | Cisticola |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sylvia juncidis |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El trist,[1] brusac, estaranyit,[2] bossicó,[3] butxac, i arboça[4] o ullet de bou[5] a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".[6]
Mesura 10 cm de llargària. Color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc. Cua curta i arrodonida i de color negre i blanc. Destaca el seu capet ratllat de negre. No hi ha grans diferències entre ambdós sexes ni entre les 19 subespècies. Menja insectes.
Ocupa ambients humits i àrids indiferentment, per això viu a les jonqueres dels aiguamolls litorals i als conreus de cereals de les àrees mediterrànies planes d'Occitània, Itàlia, Còrsega, Grècia, l'Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-est d'Àfrica, sud d'Àsia, nord d'Austràlia, el sud i l'est de la península Ibèrica i les Balears. És comú als Països Catalans. La seua població es veu molt afectada pels hiverns freds a causa que no migra i a la seua feblesa intrínseca, per aquest motiu el nombre total de tristos pot oscil·lar molt segons els anys. És sedentari a Europa. Els mascles són polígams.
Mascle i femella participen en les tasques reproductives. Al març-agost preparen un niu ovalat perfecte, amb una entrada pel costat, emprant teranyines per reforçar les fulles de què consta el cau i es troba suspès entre la brossa densa. La incubació dels ous i el temps que necessiten els petits per aprendre a volar és de 15 dies. Fa dues cries[7] i nidifica a la totalitat de les zones humides dels Països Catalans.
-
Trist fotografiat a Calcuta (Índia) -
Un trist netejant-se en època d'aparellament -
Trist reposant a terra -
Trist sobre una branca -
Ou
_I2_IMG_4282.jpg)
-_preening_Ic-_Kolkata.jpg)
_in_Kolkata_W_IMG_4563.jpg)
_I_IMG_0365.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Trist». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 06/12/2022(català)
- ↑ http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=estaranyit
- ↑ https://ewatlas.net/desfayes/372.php
- ↑ «Lèxic dels noms d'ocell a l'Albufera».
- ↑ «CONREU DE L ARRÒS I L EXPLOTACIÓ DE L ALBUFERA DE MURO I SA POBLA. Plecs de - PDF Free Download». [Consulta: 12 gener 2023].
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 8473063546
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 91. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 843150434X
Enllaços externs
[modifica]- «Trist». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Informació sobre la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
