Cesária Évora
Cesária Évora (en portuguès [sɨˈzaɾiɐ ˈɛvuɾɐ]; Mindelo, Cap Verd, 27 d'agost de 1941-São Vicente, Cap Verd, 17 de desembre de 2011) va ser una de les cantants més reconegudes a nivell internacional de la música de Cap Verd. Encara que va tenir èxit en altres gèneres, Cesária Évora va ser majoritàriament relacionada amb la morna, un gènere musical i de dansa capverdians. Era coneguda popularment com «la diva dels peus descalços» pel seu costum de presentar-se descalça als escenaris, en solidaritat amb els sense sostre i les dones i nens pobres del seu país.[1][2] Va cantar sobretot en la seva llengua materna, el crioll capverdià.
Després d'un atac de cor i de complicacions de salut, el 2011 Évora va abandonar la carrera musical. Fins al dia de la seva mort, el desembre de 2011 (70 anys) a la seva població natal de Mindelo, i a causa d'hipertensió i d'una insuficiència respiratòria, va estar rebent gent i fumant a casa seva.[3]
Discografia
[modifica]Al llarg de la seva carrera musical, Cesária Évora va publicar els discs següents:
- 1988: La Diva aux pieds nus
- 1990: Distino di Belita
- 1991: Mar Azul
- 1992: Miss Perfumado
- 1994: Sodade, Les Plus Belles Mornas De Cesaria
- 1995: Césaria
- 1997: Cabo Verde
- 1999: Café Atlântico
- 2001: São Vicente de Longe
- 2002: Cesária Evora Anthology
- 2002: Live in Paris (DVD)
- 2003: Voz D'amor
- 2003: Club Sodade - Cesaria Evora by...
- 2006: Rogamar
- 2009: Nha Sentimento
Nominacions i premis
[modifica]Pel que fa a la seva projecció musical, l'àlbum Cesária, de 1995, la va conduir a un ampli èxit internacional i a una primera nominació per als Premis Grammy.[4] El 1997 va guanyar els guardons KORA All Africa Music Awards de música africana en tres categories: «Millor artista de l'Àfrica Occidental», «Millor àlbum» i «Mèrit del jurat».[5]
El 31 de maig de 1999 va rebre la Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Henrique de Portugal[6] i l'any 2009 li va ser atorgada la medalla de la Legió d'Honor francesa per la seva dilatada carrera professional.[7]
Homenatges
[modifica]
La República de Cap Verd va retre homenatge a la seva artista més famosa el 2003 amb una sèrie de tres segells a la seva efígie. Arran de la seva mort es va decretar un dol nacional que va durar 48 hores.
Uns quants mesos després de la seva defunció, el 8 de març de 2012, l'aeroport de São Pedro a l'Illa de São Vicente fou reanomenat com a Aeroport Internacional Cesária Évora,[8] i a prop d'aquest es va erigir una estàtua de la cantant.
Tres anys després, el 2015, es va posar en circulació el bitllet de 2.000 escudos de Cap Verd amb la seva imatge.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Werb, J. «The Barefoot Diva on her best behaviour» (en anglès). The Globe and Mail, 24-03-2006. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Cesária Évora | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Serena, M. «Las últimas palabras de Cesária» (en castellà). Diari Público, 18-12-2011. [Consulta: 6 juliol 2016].
- ↑ Hatton, B. «Grammy-winning singer Cesaria Evora dies at age 70» (en anglès). The Washington Times, 17-12-2011. [Consulta: 6 juliol 2016].
- ↑ «1997 Awards» (en anglès). KORA All Africa Music Awards. Arxivat de l'original el 28 d’abril 2012. [Consulta: 6 juliol 2016].
- ↑ «Cidadãos Estrangeiros Agraciados com Ordens Portuguesas». [Consulta: 1r agost 2017].
- ↑ «Légion d'honneur pour Césaria Evora, "diva aux pieds nus et à la voix d'or"» (en francès). La Dépêche du Midi, 09-02-2009. [Consulta: 6 juliol 2016].
- ↑ Aeroporto Cesária Évora inaugurado esta quinta-feira Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine., A Semana, 8 de març de 2012
- ↑ «Nota de 2000 escudos». Banco de Cabo Verde. [Consulta: 7 gener 2020].
Enllaços externs
[modifica]
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
