Cels Gomis i Mestre

Biografia
Naixement	5 gener 1841 Reus (Baix Camp)
Mort	13 juny 1915 (74 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	etnòleg, escriptor, excursionista, folklorista, enginyer, traductor

Cels Gomis i Mestre (Reus, 5 de gener de 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer català.

Fill de Josep Gomis i Galtés nascut a Igualada i de Josepa Mestre i Figuerola nascuda a Reus.^[1] Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella època, així com de les línies ferroviàries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que després va classificar i va publicar. El 1868 va col·laborar amb el seu conciutadà Joan Prim, molt amic del seu cosí Frederic Gomis, en la revolució anomenada La Gloriosa. El 1876 va establir-se a Barcelona. El 1909 va perdre un braç en un accident però va continuar escrivint i en la convalescència va redactar el llibre Cantars catalans.^[2]

El 1867 començà la seva activitat política: contactà amb els republicans federals i s'afilià al Club dels Federalistes. Durtant la Revolució de Setembre de 1868 va participar en l'assalt a l'Ajuntament de Barcelona, on sembla que ajudà a preservar els arxius municipals de la destrucció "amb què la gent desfogava el seu entusiasme" segons diu ell mateix. A finals del 1869 s'hagué de refugiar a França i Ginebra, on passà l'hivern 1869-70, moment en què ingressà en la secció de l'Aliança de la Democràcia Socialista, de la qual fou secretari. Tornà a Catalunya el 1870 i jugà un important paper en la penetració del bakuninisme. Secretari de La Solidaridad, col·laborà també a Acracia (1886-88), a El Productor, del qual arribà a ser-ne director, (1887-93), a El Estado Catalán, de Valentí Almirall (1869-1972) i a La Tramontana, de Llunas i Pujals. Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans. Quan es va fundar l'Associació d'Excursions Catalana l'any 1878 en fou un dels membres més actius i va publicar molts articles científics i folklòrics al butlletí de l'entitat. Continuà la seva tasca al Centre Excursionista de Catalunya. L'obra folklòrica de Gomis té dues vessants: una instructiva, manifestada en els seus primers treballs Lo llamp i'ls temporals i La lluna segons lo poble, on explica les creences populars sobre aquests temes, i una altra constructiva, on recull les manifestacions de la saviesa general: Meteorologia i agricultura populars i Zoologia popular en són representatives Signats amb les seves inicials C.G. publicà dos opuscles plenament anarquistes, El Catolicismo y la cuestión social (1886) i A las madres, (1887) a Sabadell.^[3] D'acord amb aquesta ideologia, va participar en el Primer Certamen Socialista organitzat a Reus pel Centre d'Amics, una societat obrera amb finalitats instructives i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.^[2] La seva militància anarquista no l'allunyà de les seves posicions federalistes, com ho demostra la seva amistat amb Valentí Almirall, del qual traduí al castellà España tal cual es (1886) i El Catalanismo^[4] (1902). Va mantenir, a partir d'un federalisme profundament assumit, amb uns forts components de compromís social, una notable concepció de catalanisme progressista. Un catalanisme crític respecte al catalanisme de caràcter essencialista i conservador imposat pel moviment de la Renaixença.^[5] Va escriure també una gran quantitat d'obres escolars sobre temes d'història natural, geografia, gramàtica, geometria i aritmètica.^[6]

Entre les seves obres cal esmentar:

• Lo Llamp y'ls temporals (1884)
• Programa de literatura oral catalana (1883)
• La vall de Hóstoles (1885)
• Aubadas i Capvespres (col·laboració, 1887)
• Meteorologia i agricultura populars ab gran nombre de confrontacions (1888)
• Botànica popular ab gran nombre de confrontacions (1891). Reeditada per Edicions Sidillà (2015) amb pròleg de Salvador Palomar.
• Cantares (1890)
• Cantars catalans (1913)
• Cantars i dictats topics de Catalunya i de la resta d'Espanya (1900)
• La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864-1915 (1987). Reeditada per Edicions Sidillà (2016) amb pròleg d'Adrià Pujol Cruells.
• De las plantas y sus aplicaciones (1895)
• Dictats topics catalans (1901)
• Zoologia popular catalana (1910) Reeditada per Edicions Sidillà (2014) amb pròleg d'Emili Samper
• Geografia General de Catalunya volum II província de Barcelona (1914) visualització online
• La lluna segons lo poble (1884)

• Carme PUYOL. Inventari del fons personal Cels Gomis i Mestre. Reus: Arxiu Municipal, 2003. ISBN 8489688257
• Llorenç PRATS. Cels Gomis i la cultura tradicional. A: La Bruixa catalana. Barcelona: Altafulla, 1987. Pàgs. 5-31
• Emili SAMPER. De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915). Tarragona: Publicacions URV, 2013. ISBN 9788484242444

• Emili Samper. "Cels Gomis i Mestre: biografia i narrativa folklòrica. Tesi doctoral

Vegeu texts en català sobre Cels Gomis i Mestre a Viquitexts, la biblioteca lliure.