Castell de Polpís
Vista del castell
Dades
Tipus	Castell i monument
Característiques
Estil arquitectònic	Islàmic/Gòtic
Material	Maçoneria de pedra, tapial, carreus.
Altitud	343 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat)
40° 21′ N, 0° 19′ E / 40.35°N,0.32°E / 40.35; 0.32
Bé d'interès cultural
Data	22 abril 1949
Identificador	RI-51-0010720
Codi IGPCV	12.03.102-001[1]
Bé d'interès cultural
Identificador	RI-51-0010720
Codi IGPCV	12.03.102-001[1]

El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta,^[2] a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².

El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per Alfons II i atorgat el 1190 a l'orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.^[2] Fou definitivament conquerit el 1233 per Jaume I, al mateix temps que Peníscola. El 1244 quedà en possessió de l'orde de Calatrava, i l'any 1277 passa als templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'orde de Montesa,^[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.^[4]

El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i mantingut, amb més o menys cura fins al segle xvi, davant el perill dels pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.

El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el BOE el 5 de maig de 1949.^[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara Bé d'Interés Cultural.^[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.^[7]

Actualment és propietat de la Diputació de Castelló.^[8]

Torre de l'Homenatge

Entrada

És un castell de muntanya de planta quadrangular amb un perímetre irregular i un únic recinte, protegida la seua única entrada per una gran torre de l'Homenatge, i dos llenços de mur per davant, que obliguen a un accés colzat.^[9]

Conserva restes de les diferents obres i reformes que s'hi han anat realitzant; així, la primitiva obra musulmana fou objecte de nombroses reformes templeres. En l'actualitat, encara es poden identificar la torre de l'Homenatge, la porta d'accés, torres quadrades, murs del perímetre, i l'aljub. Els murs de la part de l'entrada són musulmans,^[10] mentre la resta d'estructures conservades són templeres.

• Calabuig, Juan Antonio. «Los castillos de la sierra de Irta: Xivert i Pulpis». Lasprovincias.es (04-03-2008).
• Iturat, Joaquín. «Santa Magdalena de Polpís: Aspectos de su historia y arte». Centre d'Estudis del Maestrat, 31 (jul-set, 1990), pp. 15-26. ISSN 0212-3975.
• Sanz de Bremond y Frígola, Manuel. «Muro islámico en el castillo de Pulpis». Centre d'Estudis del Maestrat, 61 (gen-juny, 1999), pp. 127-132. ISSN 0212-3975.
• Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers, 2, Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat), Barcelona, Rafael Dalmau, 1998.
• Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260. [1]
• Idem, Els templers guerrers de Déu. Entre Orient i Occident, Rafael Dalmau, Ed. Barcelona, 2012. (edició castellana, 2013) [2]

• Orde del Temple.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Polpís

• Fitxa del monument i Fitxa BIC del monument. Direcció General de Patrimoni Artístic. (castellà)
• Descripció del monument Arxivat 2011-12-31 a Wayback Machine.. (castellà)