El cas abessiu (també conegut com a cas caritiu o cas privatiu) és el cas gramatical utilitzat per a marcar l'absència del substantiu que es declina en aquest cas. En català, aquesta funció és feta per la preposició sense o pel prefix a-.

El nom abessiu ve del verb llatí abesse ('estar lluny, estar absent') i és utilitzat especialment en referència a les llengües finoúgriques. El nom caritiu ve del verb llatí carere ('mancar') i se sol fer servir en referència a les llengües caucàsiques. El nom privatiu ve del verb llatí privare ('privar').

En martuthunira, el cas privatiu es forma amb dos sufixos, wirriwa i wirraa. No és clar quin criteri es fa servir per a decidir quin dels dos sufixos cal usar:

En finès, el cas abessiu rep el sufix -tta/ttä, segons les regles de l'harmonia vocàlica. Per exemple:

raha 'diners'

rahatta 'sense diners'

Una construcció equivalent es pot crear amb el mot ilman i el partitiu:

ilman rahaa 'sense diners'

o, més rarament:

rahaa ilman 'sense diners'

El cas abessiu s'utilitza rarament en la llengua escrita i encara menys en la llengua oral, malgrat que algunes formes abessives són més comunes que els seus equivalents amb ilman:

tuloksetta 'sense èxit, sense profit'

Itkin syyttä 'vaig plorar sense motiu'

El cas abessiu, tanmateix, s'utilitza sovint per a les formes nominals dels verbs (que es formen amb l'afix -ma- / -mä-, com ara puhu-ma-tta 'sense parlar', osta-ma-tta 'sense comprar' o välittä-mä-ttä 'sense importar':

• Juna jäi tulematta 'el tren no va aparèixer'

Sovint, aquesta forma pot ser substituïda per la forma negativa del verb:

Juna ei tullut

A vegades, és possible sentir un usatge incorrecte de l'abessiu en finès, en què es combinen l'abessiu i el mot ilman:

ilman rahatta

Es debat si això és degut a la influència de l'estonià.

L'estonià també utilitza l'abessiu, que s'indica amb el sufix -ta tant en el singular com en el plural:

(ilma) autota 'sense cotxe'

Les formes nominals dels verbs s'indiquen amb l'afix -ma- i la marca d'abessiu -ta:

Rong jäi tulemata 'el tren no va aparèixer'

• Cas essiu.
• Cas inessiu.