Carminatiu

Un carminatiu és una substància medicinal d'acció antiespasmòdica, que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intestí. L'excés de gasos s'anomena mèdicament meteorisme i pot produir sensació d'abdomen inflamat i espasmes.

El mot carminatiu deriva de carminar que vol dir expel·lir del cos. En fa menció Guy de Cauliach, a Inventari o Collectori de Medecina: "Aço fan les pocions... aidants a carminar" al llibre 3, capítol 2, "Carminant les ventositats" ibid., llibre 6, capítol 7.

Els dos principis actius carminatius més importants que s'utilitzen per a reduir els gasos són la simeticona i la dimeticona. Els dos són tensioactius i aquest efecte s'aconsegueix des de la síntesi del dimetilpolisiloxà. La simeticona té un una molècula de diòxid de silici més, però ambdós químicament són polímers linears de siloxans metilats.

• Dispersen i prevenen la formació de bombolles de gasos envoltades de mucositats.
• Redueixen la tensió superficial de les bombolles.

Antigament molt utilitzada, l'Agua del Carmen® és un preparat medicinal a base de plantes que té propietats carminatives entre d'altres. Hi ha força plantes que poden usar-se com a carminatius. Entre elles trobem:

• L'alfàbrega
• L'anet
• L'anís
• L'assafètida
• El càlam
• La camamilla
• El cardamom
• La ceba
• El comí
• El coriandre
• El donzell
• La farigola
• El fonoll
• El gingebre
• El marduix
• La melissa
• La menta
• La nou moscada
• L'orenga
• El poliol

ALCOVER, Mn. Antoni Mª, Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma, 1988, ISBN 84-273-0025-5 (Obra completa)