Carlo Ponti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 desembre 1912 Magenta (Itàlia) |
| Mort | 10 gener 2007 (94 anys) Ginebra (Suïssa) |
| Formació | Universitat de Milà |
| Activitat | |
| Ocupació | productor de cinema, director de cinema, guionista, productor |
| Activitat | 1940 - |
| Família | |
| Cònjuge | Sophia Loren (1966–2007) Giuliana Fiastri (1946–1957) |
| Fills | Carlo Ponti (  ) Sophia LorenGuendalina Ponti ( ) Giuliana FiastriEdoardo Ponti ( ) Sophia LorenAlex Ponti ( ) Giuliana Fiastri |
Premis | |
    | |
Carlo Fortunato Pietro Ponti (Magenta (Milà), 11 de desembre de 1912 - Ginebra, 10 de gener de 2007)[1] va ser un productor de cinema italià. Espòs de Sophia Loren.
Carrera professional
[modifica]Carlo Ponti va néixer a Magenta, Itàlia i va estudiar dret a la Universitat de Milà. En acabar els seus estudis va començar a treballar en el bufet del seu pare en Milà, però molt aviat, a través de la negociació de contractes, es va involucrar en la indústria del cinema.[2] El 1940, Ponti va intentar establir una indústria del cinema a Milà i va produir Piccolo Mondo Antico de Mario Soldati, amb la participació d'Alida Valli en el seu primer paper important. La pel·lícula està ambientada en els temps del la unificació d'Itàlia i tracta de les lluites entre austríacs i italians per a aconseguir l'annexió del nord d'Itàlia.[3] En la Segona Guerra Mundial, resultava molt senzill identificar els austríacs amb els alemanys i la pel·lícula va ser un èxit. Finalment es va considerar que perjudicava les relacions amb l'Alemanya nazi i va ser retirada.[4]
El 1941, Ponti va acceptar l'oferta de Lux Film i va produir una sèrie de pel·lícules comercials a Roma, protagonitzades pel còmic Totò.[5] El 1954, va aconseguir el seu major assoliment artístic en produir (associat amb Dino de Laurentiis) La strada de Federico Fellini. No obstant això Fellini sempre va negar el mèrit de Ponti i va arribar a declarar que: «La strada es va fer malgrat Ponti i Dino de Laurentiis».[5]
El 1965 va produir el que seria el seu major èxit comercial, Doctor Jivago de David Lean. Posteriorment produiria tres pel·lícules rellevants dirigides per Michelangelo Antonioni: Blow Up, Zabriskie Point i Professione: reporter.
Ponti també va ser el productor de pel·lícules com Guerra i pau de King Vidor, El pistoler de Cheyenne de George Cukor, Boccaccio 70 de Luchino Visconti i tres de Vittorio de Sica: Matrimonio all'italiana, Ahir, avui i demà i La ciociara, drama pel qual Sophia Loren va guanyar un Premi Oscar. També va produir Una jornada particular d'Ettore Scola i el film eròtic Flesh for Frankenstein, de Paul Morrissey.
Vida personal
[modifica]Cap a 1950, quan participava com a jurat en un concurs de bellesa, va conèixer a una aspirant a actriu anomenada Sofia Lazzaro, a la que va contractar per a participar a Anna. El 1952, el seu amic Goffredo Lombardo, cap de producció de Titanus, li va recomanar que canviés el seu nom pel de Sophia Loren. El 1957, Ponti va aconseguir a Mèxic el divorci de la seva primera dona (Giuliana Fiastri) i es va casar amb Sophia Loren per poders. A Itàlia el divorci no estava permès i se'l va informar que si tornava seria acusat de bígam i Sofía de concubina. Durant tres anys no va poder posar un peu a Itàlia. El 1960, va decidir adoptar la ciutadania francesa, i per a ajudar-lo, els seus fills i el seu exesposa també es van fer francesos. Finalment Giuliana es va divorciar del seu marit, permetent que Carlo es casés amb Sophia el 1966, a Sevres.[6]
Ponti va coproduir diverses pel·lícules a Hollywood en les quals va participar Sophia Loren, encara que la majoria van ser fracassos de taquilla, va aconseguir forjar-se una reputació.[2]
Ponti va sofrir dos intents fallits de segrest, en un dels quals el seu cotxe va ser tirotejat.
El 1979 Ponti va ser jutjat en absència per robatori de diners i obres d'art i condemnat a quatre anys de presó i a pagar la quantitat de 22 bilions de lires. Ponti no va acudir a la vista, ja que la seva nacionalitat francesa el feia immune a l'extradició. El 1990 va ser declarat lliure de càrrecs.[2][7]
Mort
[modifica]Ponti va morir a Ginebra, Suïssa per complicacions pulmonars el 10 de gener de 2007.[3][8] El sobreviuen la seva dona i els seus fills: Carlo, que de nen va treballar com a actor i que avui és director d'orquestra i director musical de l'Orquestra Simfònica de San Bernardino; Alessandro, productor de cinema; Edoardo, director de cinema; i Guendalina, la seva filla primogènita. El seu cos descansa al cementiri de Magenta.
Filmografia parcial
[modifica]- Piccolo mondo antico, dirigit per Mario Soldati (1941)
- Giacomo l'idealista, dirigit per Alberto Lattuada (1943)
- La primadonna, dirigit per Ivo Perilli (1943)
- La freccia nel fianco, dirigit per Alberto Lattuada (1945)
- Due lettere anonime, dirigit per Mario Camerini (1945)
- Un americano in vacanza, dirigit per Luigi Zampa (1946)
- Mio figlio professore, dirigit per Renato Castellani (1946)
- Albergo Luna, camera 34, dirigit per Carlo Ludovico Bragaglia (1946)
- La primula bianca, dirigit per Carlo Ludovico Bragaglia (1946)
- Vivere in pace, dirigit per Luigi Zampa (1947)
- Gioventù perduta, dirigit per Pietro Germi (1947)
- Amanti senza amore, dirigit per Gianni Franciolini (1948)
- I miserabili, dirigit per Riccardo Freda (1948)
- Fuga in Francia, dirigit per Mario Soldati (1948)
- Proibito rubare, dirigit per Luigi Comencini (1948)
- Senza pietà, dirigit per Alberto Lattuada (1948)
- Campane a martello, dirigit per Luigi Zampa (1949)
- Il mulino del Po, dirigit per Alberto Lattuada (1949)
- L'imperatore di Capri, dirigit per Luigi Comencini (1949)
- Totò cerca casa, dirigit per dirigit per Mario Monicelli i Steno (1949)
- Romanticismo, dirigit per Clemente Fracassi (1950)
- Miss Italia, dirigit per Duilio Coletti (1950)
- Cuori senza frontiere, dirigit per Luigi Zampa (1950)
- È arrivato il cavaliere, dirigit per Mario Monicelli e Steno (1950)
- Her Favorite Husband, dirigit per Mario Soldati (1950)
- Vita da cani dirigit per Mario Monicelli i Steno (1950)
- Il brigante Musolino, dirigit per Mario Camerini (1950)
- Il padrone del vapore, dirigit per Mario Mattoli (1951)
- Guardie e ladri, dirigit per Mario Monicelli i Steno (1951)
- Ultimo incontro di Gianni Franciolini (1951)
- Totò terzo uomo, dirigit per Mario Mattoli (1951)
- Accidenti alle tasse!!, dirigit per Mario Mattoli (1951)
- Anna, dirigit per Alberto Lattuada (1951)
- I tre corsari, dirigit per Mario Soldati (1952)
- Totò a colori, dirigit per Steno (1952)
- Europa '51, dirigit per Roberto Rossellini (1952)
- Jolanda, la figlia del Corsaro Nero, dirigit per Mario Soldati (1952)
- Totò e le donne, dirigit per Mario Monicelli e Steno (1952)
- La tratta delle bianche, dirigit per Luigi Comencini (1952)
- Fratelli d'Italia, dirigit per Fausto Saraceni (1952)
- Gli 11 moschettieri, dirigit per Ennio De Concini i Fausto Saraceni (1952)
- È arrivato l'accordatore, dirigit per Duilio Coletti (1952)
- Anni facili, dirigit per Luigi Zampa (1953)
- Le infedeli, dirigit per Mario Monicelli e Steno (1953)
- L'uomo, la bestia e la virtù, dirigit per Steno (1953)
- La lupa, dirigit per Alberto Lattuada (1953)
- Un americano a Roma, dirigit per Steno (1954)
- La romana, dirigit per Luigi Zampa, (1954)
- Dov'è la libertà?, dirigit per Roberto Rossellini (1954)
- La strada, dirigit per Federico Fellini (1954)
- L'oro di Napoli, dirigit per Vittorio De Sica (1954)
- Un giorno in pretura, dirigit per Steno (1954) (no acreditat)
- Carrusel napolità, dirigit per Ettore Giannini (1954)
- Miseria e nobiltà, dirigit per Mario Mattoli (1954)
- Il medico dei pazzi, dirigit per Mario Mattoli (1954)
- Mambo, dirigit per Robert Rossen (1954)
- Ulisse, dirigit per Mario Camerini (1954)
- Attila, dirigit per Pietro Francisci (1954)
- Siluri umani, dirigit per Antonio Leonviola (1954)
- La donna del fiume, dirigit per Mario Soldati (1954)
- La bella mugnaia, dirigit per Mario Camerini (1955)
- Le diciottenni, dirigit per Mario Mattoli (1955)
- Totò all'inferno, dirigit per Camillo Mastrocinque (1955) (no acreditat)
- L'ultimo amante, dirigit per Mario Mattoli (1955)
- Il ferroviere, dirigit per Pietro Germi (1956)
- La risaia, dirigit per Raffaello Matarazzo (1956)
- Guerra i pau (War and Peace), dirigit per King Vidor (1956) (no acreditat)
- Peccato di castità, dirigit per Gianni Franciolini (1956)
- Ragazze d'oggi, dirigit per Luigi Zampa (1957)
- Guendalina, dirigit per Alberto Lattuada (1957)
- Femmine tre volte, dirigit per Steno (1957)
- Marisa la civetta, dirigit per Mauro Bolognini (1957)
- Nata di marzo, dirigit per Antonio Pietrangeli (1958)
- The Black Orchid, dirigit per Martin Ritt (1958)
- That Kind of Woman, dirigit per Sidney Lumet (1959)
- El pistoler de Cheyenne (Heller in Pink Tights), dirigit per George Cukor (1959)
- La ciociara, dirigit per Vittorio De Sica (1960)
- A Breath of Scandal, dirigit per Michael Curtiz (1960)
- Cartes d'una novícia, dirigit per Alberto Lattuada (1960)
- Il corazziere, dirigit per Camillo Mastrocinque (1960)
- Lola, dirigit per Jacques Demy (1961)
- Une femme est une femme, dirigit per Jean-Luc Godard (1961)
- Léon Morin, prêtre, dirigit per Jean-Pierre Melville (1961)
- Madame Sans-Gêne, dirigit per Christian-Jaque (1961) (no acreditat)
- Boccaccio '70, dirigit per Vittorio De Sica, Mario Monicelli, Federico Fellini, Luchino Visconti (1962)
- I sequestrati di Altona, dirigit per Vittorio De Sica (1962)
- Cleo de 5 a 7 (Cléo de 5 à 7), dirigit per Agnès Varda (1962)
- L'oeil du malin, dirigit per Claude Chabrol (1962)
- Die Rote, dirigit per Helmut Käutner (1962)
- Le doulos, dirigit per Jean-Pierre Melville (1962)
- L'isola di Arturo, dirigit per Damiano Damiani (1962)
- Ahir, avui i demà, dirigit per Vittorio De Sica (1963)
- Landru, dirigit per Claude Chabrol (1963)
- Les carabiniers, dirigit per Jean-Luc Godard (1963) (no acreditat)
- Adultero lui, adultera lei, dirigit per Raffaello Matarazzo (1963)
- Le Mépris, dirigit per Jean-Luc Godard (1963)
- La noia, dirigit per Damiano Damiani (1963)
- La donna scimmia, dirigit per Marco Ferreri (1964)
- Matrimonio all'italiana, dirigit per Vittorio De Sica (1964)
- Comment épouser un premier ministre, dirigit per Michel Boisrond (1964)
- Controsesso, dirigit per Franco Rossi, Marco Ferreri e Renato Castellani (1964)
- La decima vittima, dirigit per Elio Petri (1965)
- Casanova '70, dirigit per Mario Monicelli (1965)
- Doctor Jivago, dirigit per David Lean (1965)
- Operació Crossbow, dirigit per Michael Anderson (1965)
- Lady L, dirigit per Peter Ustinov (1965)
- Oggi, domani, dopodomani, dirigit per Eduardo De Filippo, Marco Ferreri e Luciano Salce (1965)
- L'uomo dei cinque palloni (Break up), dirigit per Marco Ferreri (1965)
- A Look Back at Crossbow (1965)
- Trens rigorosament vigilats, dirigit per Jiří Menzel (1966)
- Blow-Up, dirigit per Michelangelo Antonioni (1966)
- Pan Tau, dirigit per Jindrich Polák (telefilm) (1966)
- C'era una volta..., dirigit per Francesco Rosi (1967)
- L'hora 25 (La Vingt-cinquième heure), dirigit per Henri Verneuil (1967)
- La ragazza e il generale, dirigit per Pasquale Festa Campanile (1967)
- El ball dels bombers (Horí, má panenko), dirigit per Miloš Forman (1967) (no acreditat)
- Smashing Times, dirigit per Desmond Davis (1967)
- Questi fantasmi, dirigit per Renato Castellani (1967)
- Diamonds for Breakfast, dirigit per Christopher Morahan (1968)
- Amanti, dirigit per Vittorio De Sica (1968)
- La moglie del prete, dirigit per Dino Risi (1970)
- Zabriskie Point, dirigit per Michelangelo Antonioni (1970)
- I girasoli, dirigit per Vittorio De Sica (1970)
- La mortadella, dirigit per Mario Monicelli (1971)
- Un posto ideale per uccidere, dirigit per Umberto Lenzi (1971)
- Bianco, rosso e..., dirigit per Alberto Lattuada (1972)
- Mordi e fuggi, dirigit per Dino Risi (1972)
- Il caso Pisciotta, dirigit per Eriprando Visconti (1972)
- Què?, dirigit per Roman Polański (1972)
- I corpi presentano tracce di violenza carnale, dirigit per Sergio Martino (1973)
- Giordano Bruno, dirigit per Giuliano Montaldo (1973)
- Cari genitori, dirigit per Enrico Maria Salerno (1973)
- Gawain and the Green Knight, dirigit per Stephen Weeks (1973) (no acreditat)
- Milano trema: la polizia vuole giustizia, dirigit per Sergio Martino (1973)
- Ming, ragazzi!, dirigit per Antonio Margheriti (1973)
- Rappresaglia, dirigit per George P. Cosmatos (1973)
- Flesh for Frankenstein, dirigit per Paul Morrissey i Andy Warhol (1973) (no acreditat)
- Il viaggio, dirigit per Vittorio De Sica (1974)
- Il bestione, dirigit per Sergio Corbucci (1974)
- Virilità, dirigit per Paolo Cavara (1974)
- Cugini carnali, dirigit per Sergio Martino (1974)
- La poliziotta, dirigit per Steno (1974)
- Permettete signora che ami vostra figlia?, dirigit per Gian Luigi Polidoro (1974)
- Verdict, dirigit per André Cayatte (1974)
- Là dove non batte il sole (Blood Money), dirigit per Antonio Margheriti (1974)
- Arrivano Joe e Margherito, dirigit per Giuseppe Colizzi (1974)
- Brief Encounte, dirigit per Alan Bridges (1974) (telefilm)
- Whiskey e fantasmi, dirigit per Antonio Margheriti (1974)
- Colpita da improvviso benessere, dirigit per Franco Giraldi (1975)
- Il padrone e l'operaio, dirigit per Steno (1975)
- La pupa del gangster, dirigit per Giorgio Capitani (1975)
- Professione: reporter, dirigit per Michelangelo Antonioni (1975)
- Cipolla Colt, dirigit per Enzo G. Castellari (1975)
- Jeune fille libre le soir, dirigit per René Clément (1975)
- Gente di rispetto, dirigit per Luigi Zampa (1975)
- L'infermiera, dirigit per Nello Rossati (1975)
- Il padrone e l'operaio, dirigit per Steno (1975)
- The Squeeze, dirigit per Antonio Margheriti (1975)
- Lletjos, bruts i dolents, dirigit per Ettore Scola (1976)
- El pas de Cassandra (The Cassandra Crossing), dirigit per George Pan Cosmatos (1976)
- Una jornada particular, dirigit per Ettore Scola (1977)
- La notte dell'alta marea, dirigit per Luigi Scattini (1977)
- Qualcosa di biondo, dirigit per Maurizio Ponzi (telefilm) (1984) (no acreditat)
- La ciociara, dirigit per Dino Risi (minisèrie TV) (1988)
- Sabato, domenica e lunedì, dirigit per Lina Wertmüller (1990)
- Liv, dirigit per Edoardo Ponti (curtmetratge) (1998)
Referències
[modifica]- ↑ Carlo Ponti a geneanet.org
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Exshaw, John «Carlo Ponti». The Independent, 12-01-2007 [Consulta: 12 gener 2007]. Arxivat 19 de febrer 2007 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-02-19. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Martin, Douglas «Carlo Ponti». The New York Times, 11-01-2007 [Consulta: 14 gener 2007].
- ↑ «Movie Producer Carlo Ponti Dies». Kansas City Star, 10-01-2007 [Consulta: 14 gener 2007].
- ↑ 5,0 5,1 Lane, John Francis «Carlo Ponti». The Guardian, 11-01-2007 [Consulta: 14 gener 2007].
- ↑ «Italian Producer Carlo Ponti». Associated Press, gener 2007. Arxivat de l'original el 2012-10-03. [Consulta: 3 agost 2020]. «archived at TV Fan Forums»
- ↑ Sheri & Bob Stritof. «Sophia Loren and Carlo Ponti Marriage Profile». About. Arxivat de l'original el 2016-08-10. [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «Carlo Ponti», 11-01-2007.
| |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
